Featured Post

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

BOOK PUBLICATION http://orcid.org/0000-0001-9017-6816    - Interrelación filosófico-jurídica multinivel. Estudios desde la Intercons...

Jun 5, 2018

CANVI EMPRESARIAL PEL NEOLIBERALISME

Ens agradi o no, sembla que el destí de les societats avançades neoliberals passa per no ser ja simplement una economia de mercat sinó una creixent “societat de mercat”. Això és degut a què, cada vegada més, gran part dels agents socials s’estructuren i actuen com ho fa una empresa en un mercat competitiu. Inclús els nous aspectes productius, empresarials i en concurrència tendeixen a desplaçar altres més tradicionals.
 
Així p.e. el Col.legi d’Enginyers i la resta de col.legis professionals són cada vegada més una empresa competitiva que s’ha d’organitzar com a tal i ha d’aportar nous tipus de valor als seus associats. Alhora hi perden importància tasques que els col.legis han exercit durant dècades com un cert mutualisme de solidaritat respecte els associats menys afortunats. També va perdent importància la mera representació comunitària i l’organització gremial que avui tenen més valor simbòlic que no plenament efectiu en la vida diària dels seus associats. No continuaré amb l’analogia perquè vostès en saben molt més que jo i no voldria desviar-me de la qüestió primordial en el meu discurs.
 
En tot cas, avui som al Col.legi d’Enginyers perquè és i vol ser un rellevant agentempresarial –en sentit ampli- en la global societat de mercat que emergeix. Actualment tots els agents socials són i han d’aspirar a ser emprenedors creatius i innovadors, empresaris al servei del seu objecte societari i una marca poderosa i reconeixible que cal protegir i expandir, per exemple la del Col.legi d’Enginyers.
 
Un altre exemple que mostra fins on penetra avui la “societat de mercat” neoliberal és que inclús les persones individuals normals –i especialment els intel.lectuals- han de ser “empresaris de si mateixos” i “homes-marca”. Han de reconèixer el que és el seu “capital cultural i humà”, han de potenciar-lo, han de posicionar-lo i han de defensar-lo davant possibles obsolescències o tendències negatives. Han de reconèixer el valor de marca que tenen per a altri, per altres individus i en el mercat intel.lectual. Els agradi més o menys, saben que han de protegir el propi valor de marca en el mercat competitiu on desenvolupen les seves activitats.
La complexa societat actual, cada vegada més turboglobalitzada i mundial, ja no pot pensar que el bon producte “es ven dins del cofre”. Al contrari, sap que inevitablement tota identitat, tot capital i tot valor de mercat sol cristalitzar i funciona com una marca en concurrència amb d’altres marques.
Ho vulguin o no i amb independència de si són ideològicament més d’esquerres o de dretes, avui dia filòsofs com Habermas o Chomsky són marques globals que identifiquen uns concrets intel.lectuals i sobretot la seva obra i les idees que han posat en valor i en circulació. Per això moltes vegades els meus estudiants ja saben fins a quin punt “compraran” les seves idees, inclús molt abans d’haver-los llegit!, perquè la seva imatge intel.lectual de marca circula molt més enllà dels seus llibres i anticipa els seu impacte força abans de la seva lectura detallada.
Abans, en casos similars, el més decisiu era la recomanació autoritzada del professor, l’informal boca a boca o inclús l’atzar de veure’n un llibre en l’aparador d’una llibreria. Avui el més ràpid i important és l’impacte difús dels mass media, l’opinió publicada generada en les xarxes socials (amb els seus influencers, etc.) i potser especialment la consulta ràpida al google, wikipedia i altres eines d’Internet. S’hi afegeix que tot això és juga ja en un marc i mercat turboglobalitzat, on pràcticament no hi ha àmbits estancs.
Inclús Catalunya s’ha d’autopensar i estructurar d’acord a aquest tipus de paràmetres, en la mesura que és una realitat social i política que vol desenvolupar-se innovadorament dins del món avançat. Catalunya va construir la seva industrialització en una bona tradició comercial i d’empreneduria però amb molt pocs recursos naturals (poc carbó i dolent, rius poc cabalosos...). I té ara una nova oportunitat en un moment que la nova i alta tecnologia sobretot requereix alt coneixement i capacitat de cooperar i emprendre. La marca Barcelona és avui un èxit i cal estendre-la a tota Catalunya, sabent que la marca també dóna unitat, identitat i la necessària visibilitat-confiabilitat en el complex món turboglobalitzat.
És un altre exemple que també ens demostra que l’economia de mercat i la mentalitat dels managers està penetrant profundament en àmbits humans abans impensables. Està configurant una autèntica societat de mercat. Agradi o no, s’està produint una imparable colonització empresarial, productivista i mercantilitzadora en molts àmbits socials i humans que fins fa poc semblaven del tot aliens i protegits a aquestes dinàmiques. Per això, les necessitats actuals productives i les noves possibilitats d’empreneduria no poden ser soslaiades sinó amb enormes costos, que perjudiquen a tothom.
No se’ns escapa, que l’evolució que hem exposat breument té i tindrà enormes riscos que –precisament perquè són tan grans- cal preveure i recanalitzar adequadament. Com en tantes altres coses, aquí no és bona estratègia la de l’estruç que amaga el cap sota l’ala per no enfrontar uns canvis que no pot evitar patir. És molt més adequat i eficaç fer l’esforç necessari per tal de minimitzar-los i tal vegada convertir-los en grans oportunitats.
Cal evitar limitar-se a rebre’ls passivament i patir-ne l’impacte amb més o menys paciència. Al contrari, cal anticipar-se als canvis, actuar-hi proactivament, calibrar-ne amb finesa els pros i contres, i establir una estratègia pròpia que miri de reconduir-los adequadament. Tot això ho ha vist molt bé l’amic Antoni Vives Lahoz en els seus llargament covats projectes Formarket i Caterem, que avui ens reuneixen aquí. Però ja és el moment que calli per a poder obrir un debat que segur que serà creatiu i profund.





No comments:

Post a Comment