Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

ht tp://orcid.org/0000-0001-9017-6816 : BOOKS , BOOK CHAPTERS , JOURNAL PUBLICATIONS, PRESS, Editor, Other translations, Philosophy Dicti...

Sep 30, 2020

Què té més futur el feminisme o el masclisme?

 Se sol afirmar que la revolució feminista és la única realment triomfant del segle XX. Però també aquí hi ha clars-obscurs.

En primer lloc perquè pot haver triomfat en el món occidental i relativament en els territoris de l'antiga URSS i de la Xina. Però no ho ha fet tant en el món iberoamericà ja sigui de parla castellana com portuguesa. 

Sep 23, 2020

ESTADO Y GOBERNANZA POPULISTAS. VÍDEO

El populismo es considerado el principal reto político en la actualidad
. Intranquilizan sus formulaciones más de “derechas” desde la Agrupación Nacional de Marine Le Pen a Rodrigo Ruterte en Filipinas, pasando por los movimientos que han llevado a las presidencias de Donald Trump en Estados Unidos y Jair Bolsonaro en Brasil
 
También preocupan las formulaciones populistas de izquierdas, desde el bolibarismo venezolano del presidente Nicolás Maduro al choque de la Syriza griega de Alexis Tsipras (y de Yanis Varoufakis que tuvo que ser sacrificado) con la Unión Europea, pasando por la coalición Podemos con altos cargos como Pablo Iglesias y Ada Colau –respectivamente vicepresidente del gobierno español y alcalde de Barcelona actuales-.

Sep 17, 2020

NECESSITAT DE 'FILOSOFIA DE GUÀRDIA' I DE POESOFEMES


Un poema visual filosòfic és una creació  que planteja una provocació intel.lectual i impulsa a la reflexió. Recordeu que poesia ve del grec poiesi que vol dir creació. És doncs un poema basat en una metàfora disruptiva plasmada en imatges més que no en paraules.

També els poesofemes o poesofies són creacions metafòriques i provocatives però -en canvi- s’expressen lingüísticament a partir de mots, arguments, conceptes, narracions, idees, falàcies, contradiccions i totes les paradoxes lògiques possibles. Aquests elements hi són més importants que la mètrica, la rima i altres estratègiques poètiques clàssiques.  

Sep 13, 2020

TITELLAIRES EMPODERADORS: EXISTEIXEN?

La poesofia
TITELLES, TITELLAIRES I LLIBERTAT bàsicament respon a la concepció negativa de llibertat. El titella seria lliure -segons Berlin- en la mesura que el titellaire no el coaccionés i -segons Pettit- si el titellaire no el pogués moure tirànicament sinó sempre de forma acordada conjuntament. Llavors no hi hauria ni coacció ni domini.
 
Ara bé el poesofema del "titella titellat" (vegeu a sota la imatge i poema visual de Toni Prat) admet també una tercera concepció de llibertat: la positiva. En aquest cas, ésser lliure és tenir la capacitat i possibilitat efectiva de realitzar la pròpia voluntat. Hem fet la distinció d'aquests tres tipus de llibertat al post LLIBERTATS: LLIBERAL (BERLIN), REPUBLICANA (PETTIT) I POSITIVA (SEN)

No obstant això sembla molt difícil o inclús totalment impossible considerar un titella com a lliure. Tots podem veure els molts fils que lliguen al titella al titellarie, el qual alhora també està lligat per fils a altres titellaires. No sembla doncs una bona exemplificació visual de la llibertat sinó de la manipulació, el control i l'esclavitud més o menys dissimulats. 

Sep 12, 2020

ESSÈNCIA DE L’ART

L’art és una operació cultural curiosa. És un complex i sorprenent dispositiu. Correspon a un canvi de mirada. Comporta un radical salt ontològic. Canvia màgicament l’estatus de les coses.

Avui sabem que pràcticament tot pot ser destacat, assenyalat i reconegut com a Art. Inclús si és quelcom quotidià com un paper pintat, un paisatge, alguna escena social, un producte artesanal com l’Escurabotelles o un urinari fet industrialment en sèrie (tots dos de Marcel Duchamp).

Sep 8, 2020

EL COS ÉS PERILLÓS I CONTAMINADOR


Estem esclavitzats per la higiene? El COVID-19 ha tornat a mostrar-nos la nostra vulnerabilitat i –avui- la por ens confina, aïlla i ens lliga a exigències mèdiques

Temem tocar-nos la pell frec a frec. En plena paranoia del contagi, l’altre ha esdevingut el principal perill

Després de la sexualitat llibèrrima dels anys 1960 i inclús 1970, la SIDA va caure com un càstig diví. Molts se’n van alegrar, creient que només anava en contra dels gais i dels promiscus. 

En realitat fou simplement una pesta, però va marcar un canvi de cicle en els comportaments socials. També ho farà avui el COVID? Anem a la societat del confinament?