VIDEO: HIPERESPECIALIZACIÓN CONTRA MACROFILOSOFÍA

Conferência Magna de Encerramento / Conferencia Magna de Clausura de G. Mayos en el I Encontro Internacional da Revista de Ciências do Estado.

'ESCUELA DE ATENAS', JULIO II Y RAFAEL ¿LOS FILÓSOFOS SON NIHILISTAS?

 

¿La Escuela de Atenas de Rafael presenta como nihilistas a los filósofos? ¿Los asimila incluso al cínico Diógenes de Sinope? ¿Es este tan solo un caso extremo de una tendencia general en los filósofos? ¿La opone al mural paralelo de La disputa del Sacramento que más bien parece El Concilio del Sacramento? ¿Con qué objetivo?

¿Tienen sentido estas preguntas o las menospreciamos porque estamos tan seguros de lo que 'sabemos' que no conseguimos conceptualizar la radicalidad de unas actitudes e imágenes superfamosas?

ELS CÍNICS GRECS OPOSATS AL 'SÍNDROME DE DIÒGENES'

 

Jordi Marí Escanellas aprofundeix en una molt nova ‘tradició’: l’anomenat ‘síndrome de Diògenes’. Aquest vol descriure el comportament patològic -associat a altres problemes psicològics i socials- de qui acumula compulsivament andròmines, de les que no pot prescindir fins a autoesclavitzar-se sota el seu pes. Doncs bé, Marí remarca que aquest comportament no té res a veure amb el filòsof clàssic a que se l’associa: Diògenes de Sinope.

Al contrari el mestre i líder dels cínics, l’anomenada secta del gos, es caracteritzava per rebutjar tota esclavitud vers preteses ‘comoditats’ o estris prescindibles. 

TRADICIÓ NO ÉS TRADICIONALISME: SOBRE LA (RE)INVENCIÓ

 

Se sol pensar que les tradicions són molt antigues i permanents, respectuoses i exactes amb els seus fonaments. 

Ara bé, la major part de les vegades són  força recents, canviants, irrespectuoses i inexactes. 

L’espècie humana és massa inquieta i preocupada per la supervivència dia a dia com per a tenir veritables tradicions eternes i perennes. 

ARENDT I BAUMAN: FILÒSOFS DEL PRESENT

 

Hi ha interessants concomitàncies entre Hannah Arendt i Zygmunt Bauman. Comparar-los és de gran utilitat perquè són dos dels filòsofs socials més significatius del darrer segle. Així Arendt publica la seva tesi doctoral en 1929, mentre que Bauman deixa preparat per a publicació al morir el 2017 el llibre Retrotopia i altres escrits. Junts defineixen pràcticament un segle de reflexions filosòfiques profundament arrelades als conflictes social i polítics i les seves radicals influències en les formes de vida humanes.

D’altra banda i malgrat que ningú ara no els nega la categoria de filòsofs, tots dos es van sentir incòmodes amb aquesta denominació, però no tant perquè no els interessa sobre manera la filosofia, com perquè lúcidament s’adonen que no fan una filosofia tradicional. Arendt entén i assumeix que no fa filosofia com Heidegger o Jaspers, els seus dos principals mestres. A partir d’aquí depassa aquestes perspectives ‘estrictament filosòfiques’ però mai tampoc fa sociologia o anàlisis estrictament positivistes... de fet molts l’acusaran de massa ‘filosòfica’.