NOU PACTE PER LA FILOSOFIA

La filosofia torna a ser el 2018 assignatura obligatòria a l'ensenyança secundària. Això però no acabarà amb el gran debat subjacent. Molts pensen que la filosofia és una disciplina obsoleta, que no encaixa amb la vida turboglobalitzada i, per tant, ha de ser extirpada per deixar espai a disciplines d'aplicació productiva immediata. D'altres -amb mala consciència cultural- s'acontenten a deixar-la en la inanició a què han tendit les "darreres reformes".

Cal mantenir-la simplement com una joia antiquada que ha perdut el seu llegendari esplendor, o bé canviar-la pel darrer "abalori" de moda o la més falsa lluentor de plàstic? Cal fer foc nou de tot el sistema educatiu i cultural en general, i -finalment- foragitar la filosofia, que és en el fons una manera subtil de prohibir, com abans s'ha fet amb altres sabers humanístics? O més aviat la mantenim vergonyantment, tot deixant que es degradi cada vegada més assimilada a doctrines New Age, simulacres de teràpia, banals "autoajudes" i esoterismes diversos?

Rebutgem aquest fals dilema. En el fons no veiem massa diferència entre els que volen eliminar la filosofia de l'ensenyament i els que la volent mantenir agonitzant i sense que molesti amb el seu esperit crític. A més, creiem que la complexa vida actual exigeix un nou pacte per a la filosofia. Com d'altres vegades en la història, avui la mare de totes les ciències, ha d'actualitzar-se i donar resposta als nous-vells reptes de la gent en el capitalisme cognitiu turboglobalitzat. I que quedi clar: no és un problema de la filosofia, sinó de la gent, de la societat actual i de la necessitat d'encarar una situació tan complexa com difícil, tant oberta al canvi com condemnada a vicis immunds.


Per això denunciem que -mentre no s'aconsegueixen eliminar-la totalment- es mantingui la filosofia acomplexada, sense deixar que es defensi, que sigui ella mateixa i que pugui lluitar a fons amb les seves virtuts i exigències.

Rebutgem que hom vulgui sacrificar la filosofia tot deixant que es degradi en una societat de "nou rics malcriats" que -en el fons- odien, menyspreen i se saben incapaços d'assumir les exigències d'un pensament veritablement rigorós i autocrític.

Avisem que, com a pas previ a la seva total eliminació, es vol mantenir lligada de mans i peus la perillosament crítica filosofia. Per això se la vol reduir a una erudició abstrusa, allunyada dels interessos i vivències de la gent, incapaç de veritable crítica i castrada de tota aposta constructiva de futur.

Actualment, hom vol fer un pas més per a dur la filosofia a la misèria i -en el fons- per a tallar d'arrel en els estudis i la societat el que realment molesta: tota reflexió rebel, qualsevol pensament radical, la constant exigència crítica d'argumentació, la distanciada actitud inquisitiva que sol conduir a prendre apassionades preses de posició i la libèrrima mirada altra sobre el món.

No hi ha gaires dubtes que, tant en la vida quotidiana com en la cultura mediàtica actuals, la filosofia o bé n'és absent, o bé se la banalitza cruelment, convertida en espectacularitzada mercaderia de consum. Per això ja només es dubta entre eliminar-la ja totalment o -de moment- accentuar-ne la degradació i el creixent menyspreu amb que se la tracta.

Avui predomina l'oblit y la negació del que necessitem: un nou pacte per la filosofia. Cal que la gent exigeixi que la filosofia compleixi els seus objectius clàssics grecs actualitzats a la condició humana del present. Però alhora la gent, les institucions i el conjunt de la societat han de recuperar les exigències, el rigor, la valentia, la distància crítica, l'esforç, alhora la paciència i la iconoclàstia necessaris per a atrevir-se a saber, estimar la "veritat" i dur a terme una praxi sociopolítica coherent i lúcida. Això és, ha estat i haurà de ser la filosofia! Cap altra cosa!

Si acabem d'eliminar la filosofia donem un pas més cap a una societat de la ignorància i una escola inculta, ineficaç, mancada de crítica, disminuïda en la creativitat i perduda angoixosament en la complexitat de la turboglobalització actual. No ens enganyem, en contra del que sembla a primera vista, una escola i societat així, condemnen la gent a l'esclavitud, l'alienació i -inclús- tal vegada a la infelicitat.

És doncs un molt mal negoci i una decisió mancada de perspectiva de futur ja que només s'imposa per una sèrie de tòpics que només valoren la productivitat immediata, la manca d'esforç i la més còmoda facilitat.

Molta gent es pregunta: per què cal una filosofia sintètica, problematitzadora i crítica si ja es tenen moltes altres disciplines hiperespecialitzades? Aquestes ofereixen còmodes píndoles cognitives per a cada un dels concretíssims problemes, la solució dels quals es pot vendre a qui la pot comprar. Igual que si s'espatlla l'ordinador hi ha qui sap quin xip de hardware cal canviar o quin programari cal instal.lar, també en la nostra vida només cal saber -pensen- en cada circumstància quina medecina cal prendre, quin aparell cal comprar i -inclús- quina teràpia cal seguir per a que tot "rutlli" com és previst.

Com que molt majoritàriament -continuen "argumentant"- els filòsofs no han volgut servir aquest tipus de disciplina i productivitat, ells mateixos s'han condemnat a l'ociositat i la irrellevància! Retòricament es pregunten autoconvençuts: qui s'interessa per la dificultosa, complexa i cansadora filosofia si té útils, còmodes, concretíssimes i tecnificades "solucions" que pot comprar i vendre tot obtenint legítimament un bon benefici, ja que així funciona el món? Per què cal un saber filosòfic que busca respostes molt més complexes i, per això, sol quedar-se més aviat en molt complexíssimes preguntes?

Estan convençuts només si es responen "correctament" les anteriors qüestions desapareixerà tot malestar humà i brillarà una societat a mig camí de Un mon feliç d'Aldous Huxley i Farenheit 451 de Ray Bradbury. Però, malgrat l'aparent autoconvenciment, no es queden quiets, ni deixen que s'obri pas la més mínima possibilitat d'un nou pacte social per la filosofia.

Tement que alguns o molts persistentment contestin, que a ells sí que els interessen les qüestions "filosòfiques", intervenen per a fer impossibles les condicions on mostren la seva rellevància i inclús la seva utilitat humana i social en sentit ampli. Inclús (astutament o per pura desídia de qui no concep la mínima alternativa) intervenen en l'educació i en la vida per treure'ls-hi tota força de seducció, ja que res no ha d'apassionar sinó el consum ni res ha de distreure de la constant producció.

Consideren que cal evitar tota pregunta per la qual ja no es tingui una predeterminada resposta clara, contundent, unívoca i fàcilment vendible. Aquesta exigència s'imposa a l'obscura -però més constatada del que volen- percepció que tant la societat com la gent necessiten la filosofia, i la petita orientació existencial que sol proporcionar. Inclús les ciències agraeixen, les tecnologies demanen i la vida política democràtica exigeix aquesta mínima orientació i problematització que només la millor filosofia pot oferir.

 

Ens cal, doncs, un nou pacte per la filosofia! Cal que la societat s'adoni que necessita la filosofia i que s'hi comprometi, la promocioni i li doni el paper rellevant que gairebé sempre ha tingut. Alhora però, cal que la filosofia serveixi la societat encarant les problemàtiques i les necessitats que la societat té, i no les que la filosofia ha heretat d'altres temps i de la seva atzarosa tradició. Cal que la filosofia es comprometri amb el present i les necessitats de la gent, que esdevingui testimoni del presente i proposta de futur.

Per tant i d'una banda, cal que la societat possibiliti que la gent es pugui apropar a la filosofia sempre que la necessiti (ningú hi és obligat!) i pugui gaudir-ne amb tota la seva complexitat d'exigències i virtuts. D'altra banda, cal preguntar-se quin tipus concret de filosofia és la que necessiten avui la gent i la societat. Cal una filosofia que permeti situar-se mínimament en el món tan complex i en turboglobalització que ens ha tocat viure. En ell, les respostes hiperespecialitzades, no és que no siguin vàlides, sinó que són insuficients. Per això, calen propostes amb sentit global en termes d'humanitat i de la complexitat existencial.

També cal -finalment- que la filosofia, els filòsofs i els educadors sàpiguen satisfer aquestes necessitats, que només ells semblen avui en condicions d'encarar. Només així es podrà parlar d'un autèntic pacte per la filosofia. Cal obrir aquest debat, aprofundint en les necessàries exigències però també oferint adequades respostes i l'esforç necessari per caminar-hi decididament junts.

 

La necessitat d'un nou pacte per la filosofia és la idea que persistentment està darrera de molts posts d'aquest blog MacroFILOSOFIA. Encara més em persegueix després del molt interessant debat sobre el paper actual de la filosofia a L'Illa de Robinson (El Punt Avui Tv, 2-12-2015) amb Carles Llinàs, Pere Martí, Gonçal Mayos, Ramon Moix i Bernat Torres.