NULLA PHILOSOPHIA SINE POESIA. POESIA VISUAL I POESOFIA

He dialogat molt amb els poemes visuals d'en Toni Prat i he escrit els Poesofemes del llibre que hem publicat conjuntament a l'editorial Pont del petroli. M'ha frapat la pràcticament impossible traducció entre poemes visuals i poesofemes verbals, entre imatge i paraula (conferència al VIII Encuentro de Poesía Visual).

Després d'aquesta apassionant experiència, veig Toni Prat com un brillant creador d’imatges paradoxals que ens provoquen perquè profanen una lògica del món que crèiem sagrada, ordenada, intocable, natural, eterna i simple. 

Per tant, els poemes visuals d'en Toni Prat fan meravellosament quelcom que sempre vull assolir amb els meus poesofemes: incitar a pensar i filosofar. 

Les dificultats són enormes perquè cal plantejar i descobrir quelcom imprevisible, no deduïble, més interessant, sorprenent, profund, contradictori, inquietant, no pensat... i per tant primigèniament poètic. 

Perquè poesia ve del grec poiesi, la creació contemplativa que es distingia i s'allunyava de la tejné astutament mecànica. A la Grècia clàssica, però també a Hölderlin, Hegel, Nietzsche o Heidegger, la poesia és la primera companya de la filosofia. 

És doncs a la base de tota creació filosòfica i segurament de tot enfocament macrofilosòfic.

Nulla philosophia sine poesia?!

En record i homenatge a José María Valverde, professor, mentor i amic.