LLIBERTATS: LLIBERAL (BERLIN), REPUBLICANA (PETTIT) I POSITIVA (SEN)

Més enllà de si els humans són absoluta i efectivament lliures, cal analitzar les diverses garanties político-socials que permeten considerar lliure un subjecte que manifesti eleccions. Per tant, aquí, partirem de l'existència de subjectes capaços de fer opcions i ens preguntarem sota quines condicions aquelles opcions poden perseguir-se lliurement o no.

Atenent doncs a les determinacions socials, polítiques i jurídiques objectives es considera que hi ha tres tipus de llibertat: 

 

1) la concepció negativa i lliberal de llibertat exigeix no ser obligat, coaccionat, impedit o interferit en les pròpies accions per algun agent exterior. Evidentment pensen que hom continua sent lliure si hi ha alguna constricció interior (d'un mateix: p.e. no es pot dir que se'ns nega la llibertat d'aprendre quelcom, per que ens fa mandra esforçar-nos-hi) o natural (ja que no nega la llibertat humana el fet que no poguem viure eternament). La llibertat lliberal reclama que hom tingui expedita l'oportunitat d'actuar lliurement, no pas la garantia exterior de que sempre aconseguirà el que hom es proposi. La defensen Hobbes, Locke i Isaiah Berlin, que la consideren la condició essencial.

 

2) la llibertat republicana afegeix a la concepció negativa la condició de què no hi hagi dominació, és a dir: cap mecanisme legal ni polític de domini arbitrari que pugui imposar-se i coaccionar la llibertat ciutadana. Pressuposa que inevitablement sempre hi ha interferències en les societats, ja que hi ha una multitud d'humans que s'han d'autogovernar junts i que, per tant, han de decidir intersubjectiva i col.lectivament les seves lleis, les quals han de ser necessàriament d'aplicació a tots, ja que ningú no pot estar al marge de les lleis republicanes. Els politòlegs Philipp Pettit i Quentin Skinner la desenvolupen seguint la línia Ciceró, Maquiavel, Montesquieu i Tocqueville.

 

3) la positiva i material inclús hi afegeix la condició de que hi hagi equitat en les condicions socials, polítiques, culturals i materials mínimes per a que els individus puguin elegir lliurement i realitzar efectivament l'elegit. Per tant inclou que es satisfacin les condicions equitatives i materials per a que sigui possible l'exercici efectiu del projecte de vida elegit lliurement. Per això es considera que no hi ha llibertat en aquelles societats -com la nostra fa unes dècades i potser ara mateix- on les dones no són empoderades i no hi ha les condicions materials per que puguin esdevenir científiques, enginyeres, polítiques, etc. 

La concepció positiva i material de llibertat és propugnada p.e. per Amartya Sen i Charles Taylor i té arrels en Hegel o Marx. Recentment Chantal Mouffe, Nick Srnicek i Alex Williams l'han anomenada llibertat sintètica.

L'apuntada distinció en tres tipus, parteix de la dual formulada per Benjamin Constant que oposa la llibertat "dels antics" (p.e. a Atenes) en contrast a la "dels moderns". Però sobretot es desenvolupa a partir del molt influent article d'Isaiah Berlin Two Concepts of Liberty (1858) que se centra en el debat entre llibertat 'negativa' i 'positiva'. Comparem-les des d'una perspectiva actual:

 

Hom tindria llibertat negativa lliberal en la mesura que no estigués coaccionat directament en les seves accions per algú en concret. Ara bé, d'acord amb la definició de la 'llibertat negativa', aquesta continuaria salvaguardant-se inclús quan els impediments a la llibertat efectiva són per intenses discriminacions naturals, difusses, implícites en els complexos mecanismes socials o que no són imputables a cap intervenció coartadora, explícita i concreta de cap humà o institució. 

 

La llibertat dirigint el poble. Delacroix

Per a evitar aquesta darrera possibilitat i alhora reconeixer que en societat tothom és obligat per les lleis, la llibertat negativa republicana exigeix una garantia més: eliminar tota estructura política, social o jurídica que permeti algun domini arbitrari que no sigui acceptat ni pugui ser revocat eficaçment pels ciutadans a través dels mecanismes democràtics. A més nega tot mecanisme -encara que ara mateix no actui- que pugui coaccionar en el futur. Per tant a més de no ser ara i aquí afectat per lleis que hom no hagi aprovat i pugui revocar democràticament, tampoc no hi ha d'haver cap mecanisme polític-institucional que en possibilités la coacció potencial futura. 

 

Els dos supòsits de llibertat negativa volen garantir que l'individu pugui actuar autònomament sense ser coaccionat heterònomament. El republicà però considera que el deure a complir les lleis republicanes no té naturalesa heterònoma sinó autònoma quan forma part del consens democràtic i no s'imposa a la ciutadania, que les podria canviar. Hi ha autonomia i llibertat quan les lleis resulten de i responen als interessos i opinions dels afectats; i en absència de qualsevol mecanisme de domini heterònom, arbitrari o despòtic ja sigui implícit, estructural o inclús futur.
 

La concepció de llibertat positiva considera que -a més- les persones han de tenir la capacitat i possibilitat efectiva de realitzar la pròpia voluntat, perquè sovint hi ha coaccions que no són merament formals ni explícites però que efectivament discriminen i esclavitzen perllongadament en el temps. És el cas per exemple de la pobresa econòmica, dels dèficits en la formació o la cultura, dels prejudicis i altres exclusions inserts en la societat que discriminen efectivament per subtils que siguin, de les inequitats socials acumulades, de les dificultats afegides a certes minories i de les marginacions tolerades.

 

Evidentment, els tres conceptes presentats de llibertat coincideixen en molts casos. Per exemple cap d'ells considera un supòsit negador de la llibertat socio-política el fet que els mortals no són lliures de viure eternament. Ara bé en altres casos, sí que hi ha grans discordàncies entre ells. Per exemple, quan en una societat no hi ha cap llei ni impediment concret per a que prohibeixi a alguns ciutadans esdevenir jutges si es prenen la molèstia d'estudiar dret i fan les corresponents oposicions, etc. Ara bé, no obstant això, és clarament constatable que hi ha molts sectors socials que molt difícilment poden arribar a ser jutges i que s'enfronten amb els anomenats 'sostre de vidre' per a poder exercir certes funcions socials. Analitzem-ho breument.

 

Hi ha garanties de llibertat negativa i lliberal si ningú no és efectivament impedit d'arribar a ser jutge i hi ha garanties de llibertat negativa i republicana si no hi ha cap mecanisme jurídico-polític arbritari que ho pogués impedir. No obstant això, els partidaris de la llibertat positiva i material argumenten que -malgrat algunes garanties merament formals- són molts pocs els que poden exercir efectivament la seva voluntat de ser jutges encara que en tinguin el talent, ho vulguin i no hi hagin explícits bloqueigs jurídico-polítics. El problema és que n'hi ha altres d'efectius, "materials" i socials que -per exemple- no tenen els fills de rics i poderosos, però que sí que tenen -en canvi- els pobres, dones, de certs grups socials, etc. 

Aquí els defensors de l’estricta concepció negativa, liberal o republicana no hi veuen coacció a la llibertat ja que –legalment o formalment- no hi ha impediments diferencials ni ad hoc per a què alguns no puguin intentar arribar a ser jutge. Per això afirmen que ja dependrà de cadascú, per exemple si hi posarà de part seva tot el necessari per a guanyar les oposicions a jutge. 

En canvi, els defensors de la versió positiva i material (com Amartya Sen) destaquen que -inclús quan formalment tothom pot intentar ser jutge- hi ha manca de llibertat quan uns no disposen de les mínimes possibilitats materials (p.e. diners) ni condicions socials (per classisme o nepotisme grupal o marginacions seculars), malgrat que en tinguin el talent i la voluntat. 

 

Conclouen i destaquen que, per a fer efectiva la llibertat positiva, calen polítiques prèvies d'equitat social i d'empoderament dels sectors pitjor dotats o secularment marginats.

 

En funció de la seva concomitància o no amb certes característiques en la concepció de llibertat, les tradicions més lliberals, republicanes i autocontrolades tendeixen a la concepció negativa mentre que les socialitzants i expressivistes reivindiquen més la positiva i material. Quines serien les més adequades i ens aproximarien al regne perfecte de la llibertat?

Com veiem la distinció entre llibertat negativa (liberal o republicana) i positiva se centra en la perspectiva socio-política. Per això analitza exclusivament les determinacions socials, polítiques i jurídiques objectives que permeten concloure si hi ha llibertat o no. 

 
En canvi no prejutja qüestions psico-fisiològiques o metafísiques de si els humans poden tenir volicions lliures o desigs plenament autònoms i incausats. Cal distingir -com hem fet implícitament- entre lliure albir o la possibilitat que hom prengui decisions lliures en el seu interior i subjectivitat, de la llibertat social més objectiva que garantiria que -una vegada preses aquelles decisions- les pogués dur a la pràctica. Per aquest motiu, els criteris que defineixen si hi ha llibertat negativa o positiva s'apliquen partint ja de la decisió manifestada pel subjecte. 

No entren doncs en com s'ha pres subjectivament aquesta decisió, simplement expliciten els criteris necessaris per a considerar que el subjecte ha estat objectivament lliure per a realitzar l'opció que ha pres. És a dir que no ha estat coaccionat ni hi havia mecanismes per a un possible domini tirànic (en la negativa) o què ha tingut les condicions materials que situen la seva voluntat en igualtat a la d'altri (en la positiva).

 

Vegeu les Poesofies del llibre Poesofemes – Poemes visuals de Gonçal Mayos i Toni Prat, Badalona: Pont del petroli edicions, 2020, 81 pp, ISBN: 978-84-120925-5-4 Intercalació de Poemes Visuals de Toni Prat i Poesofemes de Gonçal Mayos:   
- ESSÈNCIA DE L’ART - COS PERILLÓS I CONTAMINADOR - TITELLAIRES EMPODERADORS: EXISTEIXEN? - LLIBERTATS LLIBERAL (BERLIN), REPUBLICANA (PETTIT) I POSITIVA (SEN)  - PILOT O TITELLAIRE INTERIOR: ALLIBERA O ESCLAVITZA   - TITELLA EMPODERAT: LLIBERTAT SOBRE GEGANTS? - TITELLES, TITELLAIRES I LLIBERTAT - SALTAR CAP L’ÉSSER I LA VIDA - POESOFÍA Y URGENCIA FILOSÓFICA  - SALTAR FORA DEL PROPI ÉSSER - ELS JOCS, LES REGLES I LA VIDA - AMOR I MONSTRE: ENTRE DIFERÈNCIA I SIMILITUD   - LA GUILLOTINA DE LA CONFESSIÓ - MERCADERIA MENTAL - OMBRA DE L’ÉSSER  MIRADA EMMORDASSADA - URNA TRINXADORA DE VOTS - CONFIDENT: EL DISPOSITIU - PORTA D'OBERTURA DOBLE? - MEMÒRIA DE FORMA O RECUPERACIÓ DE LA PRÒPIA CONFIGURACIÓ - POESOFEMES - POEMES VISUALS - LES FOTOS TAQUEN, ELS SIGNES EMBRUTEN - VÍDEO: POESIA FILOSÒFICA VISUAL DE TONI PRAT   - BIG DATA I PETJADA DIGITAL - TEOLOGIES DEL BLAT, PANÍS I ARRÒS - TEOLOGÍAS DEL TRIGO, DEL MAIZ, DEL ARROZ - TEOLOGIAS DE TRIGO, MILHO, ARROZ