Arrels
i tentacles són adaptacions per realitzar la funció alimentària. També per
a sustentar l’arbre o l’animal, encara que el primer no pugui desplaçar-se del
lloc i el segon sí.
És curiós que aquí la diferència clau de la mobilitat, no genera la profunda diferència funcional, estructural i estètica que veiem p.e. amb les ales dels ocells o les aletes dels peixos.
L'arrel fixadora i sedentària manté una notable analogia visual -si la separem de la terra on s'agafa- amb els tentacles dels pops. És molt sorprenent si tenim en compte que aquests tentacles són ultraflexibles, mòbils i sense les restriccions articulatives dels vertebrats!
A més, en aquest cas la similitud s'accentua si, enlloc d'un arbre viu i ple de fulles, comparem els tentacles vius i humits amb les branques seques d'un arbre mort. Llavors, sorprenentment, s'accentua la similitud en el color, fent que contrasti encara més el xoc del viu, humit i llustrós amb el sec, mat, deslluït i mort.
Llavors, encara sorprén més l'analogia formal que pot haver entre dos òrgans i estats 'vitals' tan diversos i oposats. Quelcom misteriós aproxima una
soca seca, morta, quieta i innert en continuïtat indestriable amb un pop humit, viu, animat i
amb capacitat de moviment.
El contrast analògic i -alhora- paradoxal és realment radical i ens mostra una quimera o un monstre impossible. Trasbalsa que poguem associar una soca tan seca i morta a unes arrels-tentacles tan vius.
Cal recordar però, que, si desenterrem una soca aparentment morta, sovint podem descobrir meravellats i sorpresos que encara té
unes arrels vives, que cerquen àvidament (com si fos un pop)
aigua i nutrients, i que encara poden llucar i engendrar un nou arbre ple de vida.
En el poema visual de Toni Prat no hi ha arrels sinó
tentacles. Malgrat que ens costa percebre-ho, també les arrels es van movent, si bé molt més lentament, cercant l’aliment i mirant de reequlibrar l'arbre.
No sembla, però, que el pop pugui regenerar el seu cap a partir dels tentacles, com si sembla que en alguns casos pot tornar a fer crèixer un tentacle escapaçat.
Ara bé, si com molts vegetals, la soca es poguès regenerar des dels seus tentacles, quin tipus de planta hi brotaria? Quines fulles, quin tronc o quins fruits en sortirien? Potser cloïsses o
peixos? Llançaria tinta en sentir-se atacat?
Quin ésser meravellós monstre o quimera sortiria d'un parentesc com el que acabem de descobrir? És un misteri, perquè no hi ha coneixement ni inclús imaginació al respecte! L'antiga mitologia no en parla ja que, fins ara, no havia estat inventat!
Però, a partir d'ara aquest nou ésser mixt d'arbre i pop 'existeix', ha nascut simbòlicament i inicia la seva vida mitològica! Quina serà la primera aventura, relat o mite de l'arbre pop?
Ja té dedicat un poema visual i un breu poesofema, però encara queda molt a fantasejar per a dotar-lo de detalls classificatoris, característiques definitòries, situar la nova espècie en un nínxol ecològic concret... i inclús dotar-lo d'una certa biografia mitològica i reconeixible.
Poesofema a partir del llibre Poesofemes – poemes visuals de Gonçal
Mayos (també sel.lecció i pròleg) i Toni Prat, Badalona:
Pont del petroli edicions, 2020, 85 pp, ISBN: 978-84-120925-5-4 - ARBRE POP
- BALLAR AMB CADENES - NECESSITAT DE 'FILOSOFIA DE GUÀRDIA' I POESOFEMES - TITELLAIRES EMPODERADORS: EXISTEIXEN? - ESSÈNCIA DE L’ART - COS PERILLÓS I
CONTAMINADOR - LLIBERTATS LLIBERAL (BERLIN), REPUBLICANA (PETTIT) I
POSITIVA (SEN) - PILOT O TITELLAIRE INTERIOR: ALLIBERA O ESCLAVITZA - TITELLA EMPODERAT:
LLIBERTAT SOBRE GEGANTS? - TITELLES, TITELLAIRES I
LLIBERTAT - SALTAR
CAP L’ÉSSER I LA VIDA - POESOFÍA Y URGENCIA FILOSÓFICA
- SALTAR FORA DEL PROPI ÉSSER
- ELS JOCS, LES REGLES I LA VIDA
- AMOR I MONSTRE: ENTRE DIFERÈNCIA I SIMILITUD
- LA GUILLOTINA DE LA CONFESSIÓ
- MERCADERIA MENTAL
- OMBRA DE L’ÉSSER - MIRADA EMMORDASSADA - URNA TRINXADORA DE VOTS - CONFIDENT: EL DISPOSITIU - PORTA D'OBERTURA DOBLE? - MEMÒRIA DE FORMA O RECUPERACIÓ DE LA PRÒPIA CONFIGURACIÓ - POESOFEMES
- POEMES VISUALS - LES
FOTOS TAQUEN, ELS SIGNES EMBRUTEN - VÍDEO:
POESIA FILOSÒFICA VISUAL DE TONI PRAT
- BIG DATA I PETJADA DIGITAL - TEOLOGIES DEL BLAT, PANÍS I ARRÒS - NULLA PHILOSOPHIA SINE POESIA. POESIA VISUAL
I POESOFIA - NECESSITAT DE 'FILOSOFIA DE GUÀRDIA' I DE
POESOFEMES - TEOLOGÍAS DEL TRIGO, DEL MAIZ, DEL ARROZ -
Principios (im)políticos de los vasos
comunicantes - POESÍA VISUAL: ¿(IM)POSIBLE TRADUCCIÓN?
VÍDEO - BAILAR CON CADENAS - TEOLOGIAS DE TRIGO, MILHO, ARROZ
2 comments:
L'altre dia em mirava un programa de Naturalesa que fan els de TV2 el dissabte a la tarda i comentaven moltes coses sobre la vida dels arbres...
una de les coses que em va sorprendre és que van assegurar -amb demostració inclosa- que els arbres es desplacen... i quan estant massa apinyats i algú fa una tala selectiva per esponjar la plantació... els individus que resten es van desplaçant fins aconseguir una equidistància que els permeti fer una vida menys estressada... (deien que van estirant les arrels cap al lloc buit i van encongint les del lloc més ocupat...i així lentament es van col·locant de manera més racional...)
També van dir que per mitjà de les arrels estant comunicats els uns amb els altres del bosc i s'avisen del perills que els puguin amenaçar...
i moltes coses més que mai m'hagués pogut imaginar...
El que dius, Toni, aquesta petita i lenta mobilitat dels arbres, és una similitud funcional i estructural més de les que uneixen arrels i tentacles... Malgrat que, en un primer moment, semblaven coses i òrgans molt allunyats!!!
Post a Comment