Després d'aquesta apassionant experiència, veig Toni Prat com un brillant creador d’imatges paradoxals que ens provoquen perquè profanen una lògica del món que crèiem sagrada, ordenada, intocable,
natural, eterna i simple.
Les dificultats són enormes perquè cal plantejar i descobrir quelcom imprevisible, no deduïble, més interessant, sorprenent, profund,
contradictori, inquietant, no pensat... i per tant primigèniament poètic.
Perquè poesia ve del grec poiesi, la creació contemplativa que es distingia i s'allunyava de la tejné astutament mecànica. A la Grècia clàssica, però també a Hölderlin, Hegel, Nietzsche o Heidegger, la poesia és la primera companya de la filosofia.
És doncs a la base de tota creació filosòfica i segurament de tot enfocament macrofilosòfic.
Nulla philosophia sine poesia?!
En record i homenatge a José María Valverde, professor, mentor i amic.
No comments:
Post a Comment