Les imatges són molt
perilloses per al poder perquè, com el nen del conte, mostren que va nu. Per
això el poder vol tractar els fotògrafs (i les càmeres fotogràfiques) com a
gossos perillosos. Els vol lligar amb
corretges per a que no escapin al seu control, ni puguin fer la seva funció
crítica, que és posar llum a la realitat i fer de taquígrafs.
Els vol posar morrions i mordasses (metafòrics però reals) per a que
no el puguin denunciar, mostrar,
despullar, visibilitzar, mossegar...
El poder interpreta la veritat i la imatge real com un perill, com unes dents
que l’ataquen, el lliguen, el debiliten i l’impedeixen posar en acció tota la
seva força coercitiva.
