Sorprenentment, avui la
generació més influent, més citada i que més ens marca i guia (al menys en les
nostres facultats de filosofia) va néixer en una dècada meravellosa que
situem entre 1924 i 1935.
Les generacions i dècades
“reals” mai no coincideixen massa amb els nombres rodons. Tampoc no solen tenir
nom, sinó molt més tard del seu naixement i inclús el seu “floruit”. Mirant-ho
amb distància crítica i macrofilosòficament proposo anomenar els nascuts entre
1924 i 1935 com la “Generació looping”.
El nom li escau perquè certament és una generació que neix i creix amb l’aviació, que es va convertint en una “realitat de masses”. Així, en 1927 Lindbergh es fa famós creuant l’Atlàntic en avió, en 1937 s’acaba l’era dels “dirigibles” quan crema el Hindenburg i, mentrestant, De la Cierva perfecciona l’helicòpter. Creiem que la fi dels "dirigibles" és un bon símbol de tot un món, una tecnologia i una cultura, que ja no podran ser els de la "generació looping".
Sobretot però, els nascuts entre 1924 i 1935 mereixen el nom de "Generació looping" perquè maniobres arriscades, perilloses i que ho capgiren tot –com el looping- s'han convertit per a ells en una experiència reiterada. Mai abans cap altra generació va experimentar tants sobresalts i loopings continuats, seguits, un darrera l'altre, ara cap a d'alt pujant com un àngel o dominant la tècnica, ara cap a baix caient "en barrena" i a punt d'esclafar-se contra el terra. I -de moment- salvant el tipus al darrer moment i "sant tornem-hi!"
