GENERACIÓ LOOPING (1924-35): SUPERVIVENTS

Sorprenentment, avui la generació més influent, més citada i que més ens marca i guia (al menys en les nostres facultats de filosofia) va néixer en una dècada meravellosa que situem entre 1924 i 1935. 

Les generacions i dècades “reals” mai no coincideixen massa amb els nombres rodons. Tampoc no solen tenir nom, sinó molt més tard del seu naixement i inclús el seu “floruit”. Mirant-ho amb distància crítica i macrofilosòficament proposo anomenar els nascuts entre 1924 i 1935 com la “Generació looping”.

El nom li escau perquè certament és una generació que neix i creix amb l’aviació, que es va convertint en una “realitat de masses”. Així, en 1927 Lindbergh es fa famós creuant l’Atlàntic en avió, en 1937 s’acaba l’era dels “dirigibles” quan crema el Hindenburg i, mentrestant, De la Cierva perfecciona l’helicòpter. Creiem que la fi dels "dirigibles" és un bon símbol de tot un món, una tecnologia i una cultura, que ja no podran ser els de la "generació looping".

Sobretot però,  els nascuts entre 1924 i 1935 mereixen el nom de "Generació looping" perquè maniobres arriscades, perilloses i que ho capgiren tot –com el looping- s'han convertit per a ells en una experiència reiterada. Mai abans cap altra generació va experimentar tants sobresalts i loopings continuats, seguits, un darrera l'altre, ara cap a d'alt pujant com un àngel o dominant la tècnica, ara cap a baix caient "en barrena" i a punt d'esclafar-se contra el terra. I -de moment- salvant el tipus al darrer moment i "sant tornem-hi!"

D. Harvey (1935)

Els "dirigibles" eren com la societat i la cultura que moria: enormes, lents, de trajectòria lineal i previsible, un "blanc fàcil", aparentment sòlids i segurs però molt perillosament inestables per dins. En canvi la nova societat, tecnologia i cultura era molt més àgil i capaç de suportar inevitables loopings. I segurament també hi era molt més propensa, ja era una "societat del risc".

Cal tenir en compte que la generació entre 1924 i 1935 és la primera realment globalitzada i que s'ha mogut necessàriament a la velocitat (i inestabilitat) de l'avió. Aquest ha estat el mitjà accelerat de transport (que encara no acabava d'assumir el Futurisme) que ha estat condició de possibilitat per a que la "Generació looping" sigui una, globalitzada i pràcticament tots els seus membres han arribat a "trobar-se" alguna vegada.

Zygmunt Bauman (1925-2016)

Certament es una generació que neix en un dels moments més conflictius de la història: entre les dues guerres mundials, sota el crac econòmic de 1929, enmig de grans conflictes ideològics (comunisme, feixisme, liberalisme...), en plena descolonització i pèrdua de l’hegemonia europea...

Però és que els “loopings” cap endavant i positius, però també

Searle (1932)

perillosament catastròfics, han marca contínuament la “Generació looping”. Ha hagut de superar l’holocaust nazi, la 2a Guerra mundial, moltes guerres de descolonització, bombes atòmiques, guerres “fredes”, paranoies nuclears i curses armamentístiques, guerres del petroli...

La “Generació looping” també se n’ha hagut de sortir de “regals enverinats” o experiències més complexes de “portar bé” del que sembla. És el cas per exemple del creixement ràpid i fàcil dels “30 gloriosos”, l’èxit de la cultura de masses i la societat del consum, revolucions tecnològiques una darrera l'altra, canvis revolucionaris en els costums i la vida quotidiana (“alliberament” de la dona, trencament intergeneracional...). 

I malgrat tot, la “Generació looping” és encara la que marca

Habermas (1929)

més profundament el nostre present. Són encara els pensadors que millor donen les bases per a comprendre l’ontologia del present. Encara són els nostres “maîtres à penser”. Malgrat que dels primers ens separen ja 90 anys! I dels darrers: 80 anys. Ens hi separa tota una vida! I la llarga vida d’algú que ha tingut sort, ja que poques generacions en la història han arribat generalitzadament a superar els 70 d’esperança de vida.

Shalins (1930)

Encara depenem –doncs- d’aquells “vellets”, d’una tan llunyana “Generació looping”? Doncs sí. Sostinc que encara depenem filosòficament de la meravellosa “Generació looping” nascuda entre 1924 i 1934. Això sí, lamentablement és la generació que precisament ara ens va abandonant... lentament... per llei de vida.

Aquest article té un punt trist perquè conscientment sento que estic anticipant un elogi fúnebre de molts d’ells. En els propers anys tots llegirem els obituaris dels darrers i genials membres de la meravellosa “Generació looping”. Em consta que els mitjans ja tenen preparats aquests “elogis darrers”... previsorament. Les meves disculpes per aquesta barbàrie i inhumanitat.

Chomsky (1928)

Molt la contrari, per la meva banda ara en parlo admirat i meravellat per l’enorme coincidència de talent filosòfic, humà, vital... de la “Generació looping”.

Guiant-me bàsicament per la meva pobre memòria, plena de prejudicis, vull nomes destacar i presentar (en aquest primer post) els sorprenents exemples encara vius i de llarga productivitat intel.lectual de la “Generació looping”.

Podem començar amb un pensador que alguns poden considerar "menor": l’urbanista i assagista transdisciplinar Paul Virilio (1932). Capta molt bé els dos grans destins indestriables del món de la Generació Looping: l’acceleració dels canvis i la successió de les catàstrofes. 

Són la primera generació turboglobalitzada i capaç de ser testimoni privilegiat de la pràctica totalitat dels canvis mundials. A més, Virilio denuncia els “danys col.laterals” de l’acceleració que domina la Generació Looping. Les seves crítiques foren marginades inicialment per la ingenuitat tecnofílica dominant, però després s’han demostrat premonitòries.

Pràcticament iniciant i tancant aquesta generació hi ha els macrofilòsofs i sociòlegs Zygmunt Bauman (1925-2016) i Ronald Inglehart (en 1934). Tots dos són actualment  en intensísima producció intel.lectual innovadora, ja sigui consagrar-se internacionalment tardanament analitzant la “modernitat líquida” o dedicant tota la seva vida professional a fer i interpretar les Enquestes Mundials de Valors.

Fa més temps que són clàssics perquè van saltar més aviat a la

Putnam (1926-2016)

fama, però no tenen gaire a envejar Bauman en tant que mantenir una producció continua, innovadora, molt influent i macrofilosòfica: el lingüista i politicòleg crític Noam Chomsky (nascut 1928) i el filòsof i sociòleg de l’Escola de Frankfurt: Jürgen Habermas (nascut en 1929). Potser ideològicament estan en camps adversaris, però tots dos són per igual contraris al pensament únic, l’estupidesa institucionalitzada i la claudicació del pensar.

També són molt interdisciplinars, versàtils i macrofilosòfics 

Enzensberger (1929)

Immanuel Wallerstein (nascut en 1930) i David Harvey (1935). Segurament el primer estudiós rigorós, detallat i complet de la globalització va ser l’historiador i teòric altermundista Wallerstein. Analitza d’una forma “macro” i interdisciplinar el planeta Terra com un “sistema-món” únic, creixentment travat, caminant cap a l’actual turboglobalització monàdica. 

Harvey ha renovat postdisciplinarment la geografia oferint lúcides anàlisis sobre la misèria, exclusió i violència estructural en la societat. A cavall del marxisme dialèctic i dels NMS ha fet una de les crítiques més radicals i coherents al capitalisme neoliberal. 

E.O. Wilson (1929) ha esdevingut un pensador "macro" molt influent a l'aplicar a la humanitat i les societats mètodes i descobriments desenvolupats en l'etologia i biologia darwinianes. Ha encunyat termes tan importants com "biodiversitat", "consilience", "eusociality" (encara que a nosaltres ens sembla menys equívoc el terme "hipersociabilitat") o "sociobiologia" -disciplina que pràcticament va crear- amb el seu llibre de 1975 Sociobiologia: la nova síntesi.

Jaakko Hintikka (1929-2015)

Però estem corrent molt, perquè encara tenim exemples de més llarga trajectòria. alguns són inclús anteriors als paràmetres temporals que hem fixat per a la “Generació looping”. Segurament algun d'ells podrien ser bons candidats per a incorporar-s'hi com l’inclassificable René Girard (1923-2015), pensador iconoclasta capaç d’abraçar l’islamisme –quan començava a esdevenir el “gran enemic” d’Occident- com si volgués oferir-se com a “boc expiatori” (tema que tan bé va analitzar). 

Encara increïblement més grans són Edgar Morin (nascut en

Wallerstein (1930)

1921) i Karl-Otto Apel (1922). Morin és un sociòleg macrofilosòfic, antic jueu sefardita però instal.lat a França, on sempre s’ha mantingut polemitzant incòmodament a dreta i esquerra i ha tingut un fort impacte. Més silenciós i limitat a les polèmiques epistemològiques i d’anàlisi filosòfic és Apel: per a molts el fonamentador més rigorós i mà dreta filosòfica de Habermas i la generació actual de l’Escola de Frankfurt. 

Sorprenent, oi?. Doncs no hem acabat ni molt menys amb els

Serres (1930)

grans pensadors encara sobrevivents de la “Generació looping”. També tenim un magnífic exemple de filòsof analític de Harvard en Hilary Putnam (1926-2016), el seu influent treball abasta tot l’enorme i en plena expansió camp de la filosofia de la matemàtica, de la ment, de la ciència i de intel.ligència artificial).

Genial matemàtic i teòric de la programació és Martin David Davis (1928) i, nascut l’any següent, dintre del camp de la lògica, epistemologia i filosofia analítica cal destacar també el finés Jaakko Hintikka  (1929–2015). Proper i al límit dels límits temporals de la “Generació looping” cal situar el filòsof cognitiu i científic Jerry Alan Fodor (nascut en 1935).

Eco (1932-2016)

Del seriós i rigorós món universitari germànic la “Generació looping” té exemples vius com els rigorosos i acadèmics filòsofs Hermann Lübbe (1926) i Otto Pöggeler (1928-2014, exdirector del Hegel-Archiv), l'assagista i crític Hans Magnus Enzensberger (1929) i el pensador molt iconoclasta, humanista i escèptic Odo Marquard (1928-2015). Molt més àgils i famosos en les seves anàlisis, però igualment rigorosos, cal destacar el sociòleg italià Francesco Alberoni (1929) i el filòsof estudiós de les ciències Michel Serres (1930). Tots dos són capaços de treballs ultraespecialitzats juntament amb obres allunyades del camp acadèmic i fàcilment criticables pels que no són capaços de fer-ho.

Menció a part en aquesta línia mereix Umberto Eco (1932-2016) i George Steiner (1929).

Negri (1933)

També són pensadors macrofilosòfics, d'una gran cultura humanística. Eco és capaç de renovar la semiòtica científica actual malgrat provenir de la filosofia medievalista, de fer seductors assaigs o articles sobre temes populars o inesperats que només ell coneix, i escriure novel.les filosòfiques com “El nom de la rosa”. També italià i amb un impacte semblant hi podríem incloure a Gianni Vattimo però com que ja va nàixer en el 1936 el deixem a fora –al menys provisionalment- de la “Generació looping”.

Hall (1932-2014)

A la seva manera també molt versàtil destaca en la “Generació looping” un altre italià internacional –o exiliat- Toni Negri (1933). Indefallible pensador del poder obrer i llibertari, acusat injustament de pertànyer a les “Brigades roges” ha anat consolidant una influència política alhora en el marxisme més clàssic i en els “nous moviments socials” (és dels pocs que avui ho pot dir). 

També vell pensador marxista, però amb una deriva que els que

Geertz (1926-2006)

no l’han llegit poden qualificar de perillosament “postmoderna”, cal destacar al nortamericà Fredric Jameson (nascut en 1934). En molts dels seus temes, actituds i metodologies coincideix amb el jamaicà de pell negra Stuart Hall (1932-2014), ja que tots dos se’ls associa als “cultural studies”. Hall fou director del famós Centre d'Estudis Culturals Contemporanis de Birmingham i gran antagonista de Margaret Thatcher. Va tenir la “sort” de deixar el CCCS (per anar a la Open University) abans que el clausuressin amb nocturnitat, premeditació i traïdoria aprofitant la ressaca conservadora posterior a l’atemptat de l’11S.

Augé (1935)

Dos influents mestres nortamericans del postmodernisme i dels cultural studies són Hayden Whyte (nascut 1928) i Clifford Geertz (1926-2006). Whyte és el màxim representant del narrativisme al mostrar com els grans historiadors francesos del XIX depenien d'estructures narratives molt definides. Per tant, conclou que la veritat és inseparable de la narrativa concreta que vol evidenciar-la. Geertz culmina l'antropologia simbòlica i mostra com certs conceptes clau de la cultura, ben analitzats, poden donar una "descripció densa" adequada de la totalitat d'una cultura i societat.

H. White (1928)

Tant Geertz com Whyte són claus en el Gir cultural ja que donen profunds arguments que mostren com la realitat i la veritat no són exteriors a la cultura. També ho és, si bé és menys acusable de postmodern, l'antropòleg Marshall Sahlins (1930) qui es conegut per atacar els principis de l'evolucionisme basat en el progrés. Demostra que els caçadors-recollidors normalment treballaven bastantes menys hores i estaven força millor alimentats que no els agricultors i que, per tant, la fam endèmica és més aviat una creació del neolític i de la "civilització".

Jameson (1934)

Propers a la llibertat d'anàlisi dels “cultural studies” i preocupats per l'importància de l'espai, destaquem els assagistes Paul Virilio (1932) i Marc Augé (1935), a més urbanista i antropòleg respectivament. També dins del món francès cal destacar el molt influent sociòleg (proper a Pierre Bourdieu que tractarem en un altre post) i epistemòleg Jean-Claude Passeron. Nascut el 1930, ha estat durant molt temps director de l'École des Hautes Études en Sciences Sociales.

O. Marquard (1928-2015)

Per acabar aquest repàs sobre els representants encara vius de la “Generació looping” i com a exemples finals de la seva indiscutible versatilitat i influència en tots els grans àmbits intel.lectuals destacarem: el filòsof canadenc Charles Taylor (1931). Normalment inscrit simplificadament com un “comunitarista”,  Taylor és un monstre filosòfic estudiós de la modernitat i l’actualitat, i capaç de fer contribucions rellevants des de la perspectiva “continental” com “anglosaxona i analítica”. En definitiva Taylor és un “macrofilòsof” que coneix interdisciplinàriament sociologia, història, política i antropologia. 

Taylor (1931)

No menys important i decisiu en la seva tradició és el membre de ple dret de la “Generació looping”: John Searle. Nascut en 1932, va renovar profundament la filosofia del llenguatge i de la ment, i va mostrar tota la complexitat d’actes de llenguatge, i com la consciència i la ment són inseparables d’ells. 

També cal incloure en la filosòfica “Generació looping” a Amartya Sen, premi Nobel d’economia pels seus estudis sobre decisió racional i les vinculacions entre desigualtats i subdesenvolupament. Nascut el 1933, l’indi Amartya Sen ha estat professor en les millors universitats anglosaxones (Oxford, Cambridge, Harvard) i ha fet una gran aportació macrofilosòfica i interdisciplinar sobre la ètica i la justícia humana en relació amb l’econòmic.

Acabarem aquest breu i incomplet recorregut entre els

Sen (1933)

representants vius de la “Generació looping” amb segurament el més hispànic d’ells: Enrique Dussel. Nascut el 1934, el filòsof argentí Dussel es va exiliar a Mèxic. Vinculat a la teologia de l’alliberament i el marxisme, prefereix dir que fa “filosofia de l’alliberament”. També molt macrofilosòficament, integra críticament qüestions socials, polítiques, antropològiques, culturals... des d’una perspectiva postcolonial i mostrant sempre la cara amagada d’Occident, la modernitat, la globalització...

Com hem dit, en aquest article ens hem limitat a destacar mínimament els membres encara vius de la “Generació looping”. Aviat parlarem dels membres que lamentablement ja ens han deixat, tot i que el seu impacte intel.lectual avui no té res a envejar als monstres filosòfics que acaben d’apuntar. 

Dussel 1934

Més endavant aportarem alguna pista sobre la gran pregunta d’aquesta immensa concentració de talent i haurem d’apuntar algun tret comú sobre el que els va tocar viure. En tots aquests articles però, hem evitat introduir qualsevol exemple català o espanyol per a evitar qualsevol prejudici o malentès nacionalista, que pogués desviar l’atenció de la meravellosa “Generació looping” d’entre 1924 i 1935. 

Vegeu els posts: 
GENERACIÓ LOOPING (1924-1935): LA MÉS INFLUENT,
GLORIOSOS CAIGUTS DE LA "GENERACIÓ LOOPING" (1924-1935) i
IMMORTALS SUPERVIVENTS DE LA "GENERACIÓ LOOPING" (1924-35)
CONFINAMENT: RETORN A L'EXCLUSIVISME?

SOCIETAT DEL CONFINAMENT: EL MÓN QUE VE?

ESPECTACLE, DOMINI I ALIENACIÓ

CONTRA EL TURISME

TURISME PRODUCTIU?

AVENTURERS, VIATGERS I TURISTES