 |
| Gilles Deleuze |
Nietzsche et la
philosophie (1962) és el segon llibre de Deleuze (1925-95) després d’Empirisme i
subjetivitat dedicat a Hume (1953, que és la seva tesi de màster).
L’escriu després
de pràcticament 10 anys dedicat a l’ensenyança, quan treballava en el CNRS
(1960-64) i acabava d’iniciar una gran amistat amb Michel Foucault.
Hi demostra
alhora profunditat, rigor acadèmic i renovació filosòfico-discursiva. Ara bé el més decisiu és que
Deleuze converteix Nietzsche et la philosophie en una espècie de manifest
implícit de la nova generació filosòfica, consagrant-se com el seu inspirador
més atrevit. Deleuze utilitza Nietzsche com el “maître à penser” que permetrà trencar
el domini a França de les set tradicions que en aquell moment la dominen:
