La vulnerabilitat posada
de manifest pel Covid-19 torna a posar-nos davant el “silenci de Déu”. De nou s’han
generalitzat morts solitàries i l’abandonament dels nostres avis. Hom hem fet
amb plena i culpable consciència? O simplement per pura comoditat?
L’amic Enric Cirici diu
agudament que el “silenci de Déu” és “la premissa necessària perquè la
Humanitat fos Lliure. Si Deu intervingués en els afers humans deixaríem de
decidir com a humans que disposen de la llibertat, i per tant, de la pròpia
responsabilitat.”
