1924-1935: LA GENERACIÓ MÉS INFLUENT

Quina és la generació de filòsofs més influent avui dia? Som conscients que conformen una generació molts dels grans pensadors que més citem avui, que més marquen el debat actual d’idees i encara són la guia primordial per al nostre present?

Així és, encara que sorprengui a molta gent acostumada a historiar èpoques anteriors, però molt poc acostumada a analitzar les concomitàncies socio-històriques dels pensadors que més ens influeixen per a analitzar l'actualitat. La generació de pensadors claus per a comprendre el nostre present (al menys en les nostres facultats de filosofia) va néixer en una dècada meravellosa que situem entre 1924 i 1935.

La llista de pensadors o d'innovadors fornidors d'idees filosòfiques és immensa. Només guiant-nos per la nostra pobre memòria analitzarem breument aportacions de: Alberoni, Axelos, Ballard, Baudrillard, Bauman, B. Bernstein, Bourdieu, Castaneda, Castoriadis, Certeau, Derrida, Dussel, Chomsky, Debord, Deleuze, Eco, Enzensberger, Feyerabend, Fodor, Foucault, A.G. Frank, Geertz, Gellner, Guattari, Habermas, S. Hall, Harvey, Hintikka, Huntington, Inglehart, Jameson, Kołakowski, Kosik, Lacan, Lefort, Le Goff, Luhmann, Lyotard, Marquard, Negri, Passeron, Pöggeler, Putnam, Rorty, Sahlins, Saïd, Sen, Searle, Serres, Steiner, Taylor, Virilio, Wallerstein, Warhol, E.O. Wilson, H. White, B. Williams...
 
Comencem destacant estels tan brillants i fugissers de la Generació Looping com James Dean (1931-55) i Elvis Presley (1935-77). Ells exemplifiquen molt bé els primers enormes loopings que va experimentar la generació ja sota una clara hegemonia cultural dels Estats Units. També mostren l'èxit esclatant i d'enorme impacte en les masses que van experimentar ja molt aviat quan eren joveníssims, cosa que era impensable per a qualsevol generació anterior. També exemplifiquen molt bé que -a més de dins dels avions- sobretot van "viatjar" a lloms dels mass media i que, així, es va generar al seu voltant una mítica (pràcticament mundial) que perdura -en una època tan immediatista i accelerada com l'actual- entre 40 i més de 60 anys després de la seva mort!

Normalment es considera que les generacions duren 20 anys, però per l’acceleració del temps en el segle XX, ens concentrarem en aquest 11 anys.

Com veurà l’amable lector entre 1924-35 només amb la meitat del temps habitual ja hi ha una concentració impressionant de talent, reflexió creativa i de noves perspectives.

Precisament, aquesta enorme concentració de talent ens obliga a ser molt estrictes en la cronologia i -per ser coherents- deixar de considerar pensadors encara vius (però una mica anteriors als que analitzem) com Morin, Apel o Girard. I (només per ser uns pocs mesos més jove) tampoc no podrem incloure filòsofs com Vattimo.

Les generacions i dècades “reals” mai no coincideixen massa amb els nombres rodons. Tampoc no solen adquirir un nom com a generació, sinó molt més tard del seu naixement i inclús el seu “floruit”. Però creiem que ja no podem esperar més a analitzar com a generació i designar-la adequadament. Per això, fruit d’una anàlisi amb distància crítica i des d’una perspectiva macrofilosòfica, proposo anomenar els nascuts entre 1924 i 1935 com la “Generació looping”. 

El nom “Generació looping” és adequat perquè és una generació que neix, creix, es mou i exerceix la seva influència amb l’aviació que –durant les primeres dècades de la seva vida- es va convertint en una “realitat de masses”. Cal recordar que, en 1927, Lindbergh es fa famós creuant l’Atlàntic en avió; en 1937 s’acaba l’era dels “dirigibles” quan crema el Hindenburg i, mentrestant, De la Cierva perfecciona l’helicòpter. Creiem que la fi dels "dirigibles" (en plena Guerra civil espanyola i en una Alemanya sota domini nazi) és un bon símbol de tot un món, una tecnologia i una cultura, que ja no podran ser els de la "generació looping".

Sobretot però, els nascuts entre 1924 i 1935 mereixen el nom de "Generació looping" perquè –metafòricament- han de viure al llarg de la seva vida i producció intel.lectual moltes maniobres arriscades, perilloses i que ho capgiren tot –com el looping-. No només van crèixer i expandir les seves idees amb l’aviació i els nous mitjans audiovisuals (l’expansió dels quals comparteixen amb més generacions). També les sostragades, turbulències i –en l’extrem- loopings són la millor metàfora de l’accidentats canvis i incidents que s'han convertit per a ells en una experiència reiterada.

Z. Bauman (1925-2016)

Certament es una generació que neix en un dels moments més conflictius de la història:
-entre dues guerres mundials,
- sota l’impacte del crac econòmic de 1929,
- enmig de grans conflictes ideològics (comunisme, feixisme, liberalisme, imperialisme, nacionalisme...),
- en plena descolonització,
- pèrdua de l’hegemonia d’Europa central i atlàntica,
- disputa de l’hegemonis mundial entre els Estats Units i la URSS,
- xoc de civilitzacions, terrorisme global... 

Des d’aleshores (ja que molts dels seus membres són encara en plena i lúcida reflexió), la “Generació looping” ha pensat i viscut la pràctica totalitat dels conflictes i esdeveniments que han marcat la humanitat contemporània. En destacarem alguns dels més importants, més endavant.

En tot cas, mai abans i a nivell mundial, cap altra generació va experimentar tants sobresalts i loopings continuats, seguits, un darrera l'altre, ara cap a d'alt pujant com un àngel o dominant la tècnica, ara cap a baix caient "en barrena" i a punt d'esclafar-se contra el terra. I -de moment- salvant el tipus al darrer moment i "sant tornem-hi!" Han experimentat totes les sorpreses de la turboglobalitzada modernitat avançada (si volen també de la modernitat líquida, reflexiva, postmodernitat o ultramodernitat). 

Putnam (1926)

Així com, els "dirigibles" que morien vers 1937 exemplificaven certa societat i cultura modernes que també morien. Coincidien en ser enormes (i en el fons “pesants”), lents, de trajectòria lineal i previsible, un "blanc fàcil", aparentment sòlids i segurs però molt perillosament inestables; fills d’una tecnologia i mentalitat ja caduca. 

En canvi les noves societat, tecnologia, mentalitat i cultura eren molt més àgils i capaces de suportar terribles i inevitables loopings. Segurament també hi eren molt més propenses, ja que eren molt més conscientment una "societat del risc".

Cal tenir en compte que la generació entre 1924 i 1935 és la primera realment globalitzada i que s'ha mogut necessàriament a la velocitat (i inestabilitat) de l'avió. Aquest ha estat el mitjà accelerat de transport que –significativament- encara no acabava d'assumir el Futurisme i que semblava limitat només a unes elits i no a les masses. 

N. Chomsky (1928)

Sorprenentment, poc després de l’inevitable i ràpida superació de “l’avanguarda futurista” (la història té aquestes ironies), l’aviació comercial va anar esdevenint una realitat massiva. Segons Agnus Maddison, les milles recorregudes per passatgers d’avió passen de 28.000 milions en 1.950 a 2,6 bilions el 1998. I des d’aleshores el creixement ha estat exponencial!

Per això els membres que analitzem de la "Generació Looping" han estat els primers en ser "general i personalment" globals; en poder visitar, conèixer i influir "personalment" en tota la Terra. De fet, l’aviació comercial i de masses ha estat la condició de possibilitat per a que la "Generació looping" fos una, globalitzada i que pràcticament tots els seus membres d’arreu del món hagin arribat a "trobar-se" alguna vegada (encara que no sempre a dialogar profundament entre si). 

Cal destacar-ho molt: la "Generació looping" ha estat pionera de l’actual turboglobalització. És molt més global que cap altra abans i només cal veure els llocs de naixement, les universitats de formació o de docència-recerca i els països de residència.

C. Geertz (1926-2006)

La "Generació looping" també ha viscut totes les turbulències de la turboglobalització (i la coincidència del prefix associat a les turbines no és mera coincidència). Però és que els “loopings” cap endavant i positius, però també perillosament catastròfics, han marcat contínuament la “Generació looping”.

Ha hagut de superar:
- el feixisme i l’holocaust nazi,
- la 2a Guerra mundial,
- moltes guerres de descolonització,
- bombes atòmiques i amenaces nuclears,
- guerres “fredes” i “calentes”,
- paranoies ideològiques i curses armamentístiques bipolars,
- guerres del petroli i per tot tipus de motius,
- transformacions sorprenents del capitalisme,
- l’encara més sorprenent destí del socialisme real (colapse URSS, evolució del “comunisme” xinès...

La “Generació looping” també se n’ha hagut de sortir de “regals enverinats” o experiències molt complexes i molt difícils de superar adequadament. És el cas per exemple de:

H. White (1928)

- el creixement ràpid i fàcil durant els “30 anys gloriosos” (1945-75),
- l’èxit de la cultura de masses i la societat de l’espectacle,
- impacte dels nous mass media i Internet,
- l’expansió de l’hiperconsum i el cínic hedonisme societats,
- espectacularització de la cultura i la política,
- la reducció de les desigualtats entre 1945-85, que tornen a crèixer enormement des d’aleshores fins ara (vegeu Piketty).
- revolucions tecnològiques una darrera l'altra,- canvis també revolucionaris en els costums i la vida quotidiana (“alliberament” de la dona, trencament intergeneracional...),
- canvis en la família i els rols socials tradicionals,
- laboralització i professionalització de les dones,
- trencament generacional i politització dels joves,
- eclosió de les minories i de les majories minoritzades,
- noves polititzacions i desenvolupament dels nous moviments socials (feminisme, ecologisme, indigenisme...).
- reiterades crisis econòmiques,
- constatació creixent de l’esgotaments de recursos naturals clau i del canvi climàtic...

Malgrat tantes vicisituts o precisament gràcies a elles, la “Generació looping” és encara la que marca més profundament el nostre present. Són encara els pensadors que millor donen les bases per a comprendre l’ontologia del present. Encara són els nostres “maîtres à penser”. 

A. Warhol (1928-87)

Tot i això, dels primers ens separen més de 90 anys! I dels darrers més de 80 anys! Ens hi separa pràcticament tot un segle i el de més ràpida evolució i radical transformació! Ells són els millors testimonis de tots aquests canvis. I alguns dels seus membres vius i que s’atancen als 100 anys són els “matussalems” contemporanis! Cal recordar que poques generacions en la història han arribat tan generalitzadament a superar els 70 d’esperança de vida.

Encara depenem –doncs- d’aquells “vellets”, d’una tan llunyana “Generació looping”? Doncs sí. Sostinc que encara depenem filosòficament de la meravellosa “Generació looping” nascuda entre 1924 i 1934. Això sí, lamentablement és la generació que precisament ara ens va abandonant... lentament... per llei de vida.

Aquest article té un punt trist perquè conscientment sento que estic anticipant un elogi fúnebre de molts d’ells. En els propers anys tots llegirem els obituaris dels darrers i genials membres de la meravellosa “Generació looping”. Em consta que els mitjans ja tenen preparats aquests “elogis darrers”... previsorament. Les meves disculpes per aquesta barbàrie i inhumanitat.

Però nosaltres dedicarem els propers posts de MacroFILOSOFIA a “mapejar” o esquematitzar breument els principals filòsofs i pensadors internacionals de la “Generació looping”.

Veieu:
GENERACIÓ LOOPING (1924-1935): LA MÉS INFLUENT,
GLORIOSOS CAIGUTS DE LA "GENERACIÓ LOOPING" (1924-1935) i
IMMORTALS SUPERVIVENTS DE LA "GENERACIÓ LOOPING" (1924-35)

CONFINAMENT: RETORN A L'EXCLUSIVISME?

SOCIETAT DEL CONFINAMENT: EL MÓN QUE VE?

ESPECTACLE, DOMINI I ALIENACIÓ

CONTRA EL TURISME

TURISME PRODUCTIU?

AVENTURERS, VIATGERS I TURISTES

M. Foucault (1926-84)