CONDICIÓ HUMANA I RELIGIÓ

Quan es toca la qüestió de la religió (sovint també de les emocions, la sexualitat, etc.) em temo que se’ns apareixen els pitjors terrors. Ens venen a la memòria greus moments històrics d'irracionalitat, opressió, barbàrie, crueltat, inquisició, genocidis... 

Ara bé, la llarg de la terrible història humana pràcticament tot ha estat utilitzat inhumanament, incloent els ideals “humanitaris” i “racionalistes”. Així –i només n’és l’exemple més habitual- els camps d’extermini nazis són més paorosos en la mesura que són planificats amb una molt lògica, científica i eficaç racionalitat instrumental.

Si volem pacificar els conflictes socials i continuar pensant críticament, no podem quedar presoners d'aquests traumes, tot i tenir-los contínuament molt presents. No els hem d’oblidar, però tampoc no podem romandre eternament esclaus de les nostres pors! 

No podem quedar empresonats en posicions ideològiques antigues per estimades que ens siguin. Valentament i sense prejudicis, cada generació n'ha d'actualitzar el valor a partir de renovades crítiques, en funció dels nous descobriments científics i tornant a analitzar el que és la condició humana. 

Per això, tant la neurociència com la resta de sabers que estan canviant acceleradament, ens obliguen a reconsiderar el rol que juguen la religió, les emocions o la sexualitat en les societats i dins de la condició humana. Actualment, bons sintetitzadors i divulgadors com Tobeña, Heidt, Eagleman, Damásio...  ens estan mostrant una visió més rigorosa i aprofundida de la condició humana oferint-nos els relativament complexos i inesperats papers clau que juguen la religiositat, les passions, la sexualitat... Estan refutant la valoració racionalista ascètica que les creia fàcilment eliminables, per ser presumptament mers residus irracionals i pre-humans.

La ciència actual està mostrant que religió, emocions, sexe-gènere... són quelcom més complex i en absolut restes prescindibles com els petits ossos de cua que els humans encara conservem, que no val la pena ni extirpar i -que si ho féssim- mai no els trobaríem a faltar. 

Avui –per exemple- la sociologia està superant “la teoria de la secularització” segons la qual la modernització per si sola farà que la religió desaparegui o –al menys- es reclogui en la intimitat privada dels individus. L’evidència científica avui disponible apunta que la religiositat (com les emocions o la sexualitat) és un elements clau de la condició humana i que, si bé té aspectes negatius, també en té de positius (com gairebé tot).

Sembla doncs que religiositat, passions i sexualitat són elements humans amb els quals hem de conviure necessàriament, per la qual cosa és millor (com reclamen Honneth, Fraser, Taylor, Butler...) reconèixer-los –crítica però sincerament- per tal de prevenir i curar els aspectes negatius, i mantenir i aprofitar els positius. 

Que la religiositat neixi d’unes bases biològiques molt estables i fortes ens obliga a construir realistament una política  democràtica que eviti imposar totalitàriament tant la religiositat (o un tipus d'ella) com la irreligiositat (o un tipus d'ella). 

No ens podem permetre exaltar els conflictes religiosos, que poden adquirir perilloses derives totalitàries d’un sentit o altre.  i, per tant, cal assumir el pluralisme creencial que pacifiqui i desarmi el molt perillós potencial de conflictes que sorgeix quan pretenem intervenir totalitàriament a sobre la religiositat, les emocions o el sexual-gènere. Com destaquen Honneth, Taylor, Fraser i Butler aquí el totalitarisme d’arrel racionalista, il.lustrat i ascètic pot ser tant perillós i conflictiu com el seu contrari.

La humanitat és una espècie molt contradictòria que ha evolucionat no amb un pla perfecte, sinó d’una manera atzarosa i té aspectes que xoquen entre si, però alhora formen part de la condició humana com a tal (tenint inclús components positives imprescindibles). Per això és negativa la tàctica tradicional del “llit de Procustre” que vol eliminar i tallar tot el que supera el marc definit per la pròpia ideologia. Quan comença a tallar a mansalva, la humanitat té tendència a caure en solucions totalitàries que simplement neguen el pluralisme axiològic i –si es vol- les riques contradiccions que defineixen el que és humà i humanitari.

Si com sembla hi ha una inextirpable "predeterminació" genètica i cultural en la humanitat vers la religiositat, l'emotivitat i la sexualitat, és irracional, molt perillós i font infinita de conflicte voler extirpar-les de la manera que sigui. Si no assumim aquesta idea que ens reconcilia amb la condició humana (que inclou una notable contradictorietat) estem obligats a repetir els vells i terribles conflictes de la història (com un hamster girant en la seva roda, sense mai no arribar enlloc). 

Cal veure quins aspectes de la tradicional visió antropològica ascètica i racionalista han de ser modificats i millorats des de la perspectiva de les aportacions científiques actuals. Cal evitar els errors del passat tant pel fonamentalisme de l'una banda com de l'altra. Per això cal evitar els conflictes que es generen quan es vol eliminar molts trets de religiositat, sexualitat o emotivitat. No són –presumptes- trets bestials i retrògrads que cal eliminar com més aviat i radicalment millor.

Analitzar quin paper tenen en la condició humana actualitzada críticament d’acord amb les novetats científiques, comporta tornar a plantejar-nos de forma interdisciplinar i sintèticament quina és realment la condició humana. Què som real i complexament els humans? Cal evitar recaure en simplificacions dogmàticament orientades. S'han de superar els mecanismes discriminadors racionalistes-ascètics que –segons sintetitza Agamben- marginaven "l'esclau, el bàrbar, l'estranger com a figures d'un animal amb forma humana." 

Els humans no som un tipus d'ésser senzill ni monolític: només raó o només religió, tan sols àngel o tan sols dimoni... Plotí ja parlava de la naturalesa "d'amfibi" de la humanitat que havia de viure indefectiblement part del temps en una realitat i medi ambient, i una altra part en una altra molt diversa. I en cadascun d'aquests aspectes hi ha elements positius i negatius. 

Per això costa tant depurar els aspectes negatius dels més positius. És un gran problema intervenir en la “condició humana” intentant sel.leccionar i extirpar el que ens sembla, ja que -com és diu- hi ha el perill de "tirar el nen amb l'aigua bruta on l'hem rentat".

Vegeu els posts:
- RELIGIÓ: PODER SOCIAL, SUBSTITUCIÓ O INTIMITAT?

- DÉU: "MORT" O "REVENJA"
- RELIGIÓ: RETORN SOCIO-POLÍTIC?
- IMATGE PERSONAL DE DÉU!
- CONTRA LA RELIGIÓ?

- METÁFORAS DE LA MUERTE Y LA VENGANZA DE DIOS
- RELIGIONES, CIVILIZACIONES E IDEOLOGÍAS
- SECULARIZACIÓN Y RACIONALIZACIÓN DE LA RELIGIÓN
- PRIVATICIDAD E INTERIORIZACIÓN DE DIOS
- ¿METARELATOS E IDEOLOGÍAS SUSTITUYEN DIOS?
- ¿VENGANZA DE DIOS DESPUÉS 1970?
- ¿HECHOS DE VENGANZA?
- ¿LA REVANCHA "MATA” LA MUERTE DE DIOS?