És molt significatiu i instructiu l’imaginari de les revolucions, en concret les seves representacions plàstiques o icòniques. Si agafem per exemple la Revolució francesa de 1789, tenim el molt representatiu quadre del pintor revolucionari per excel.lència Jacques-Louis David Jurament del Jeu de Paume, el 20 de juny del 1789.
David va ser membre de la convenció, esdevindrà jacobí convençut i amic de Marat i Robespierre. Altra cosa és que –després de salvar amb molta sort la vida i ser "perdonat" per Napoleó- es va retirar de la vida política i va ser el pintor predilecte del nou emperador.
Compararem breument el quadre de David (un document de l'època i pintat per un testimoni de l'esdeveniment) amb el de Delacroix (més idealitzat per tot l'imaginari ja creat per les revolucions sobre elles mateixes). Podem veure que David mostra un inici de la revolució en un interior relativament reduït i -llavors- molt menys multitudinari del que normalment ens imaginem.
