Hi ha humils carrerons que ens han quedat gravats en la memòria. La significació vital d'aquells discrets passatges s'ha anat enriquint a mesura que poc a poc n'hem anat descobrint detalls i aspectes fascinants.
Naturalment hi ajuda moltes vegades que són en ciutats fascinants i -potser encara més- que hi vam viure experiències importants de la nostra vida i formació.
Això em va passar a la Pfaffengasse -que vol dir “Carreró dels sacerdots”- de la bellíssima ciutat antiga de Heidelberg. Va esdevenir per a mi com la llavor o el cor central de tota la ciutat, la seva vida cultural, la seva història i esperit filosòfic.
Això em va passar a la Pfaffengasse -que vol dir “Carreró dels sacerdots”- de la bellíssima ciutat antiga de Heidelberg. Va esdevenir per a mi com la llavor o el cor central de tota la ciutat, la seva vida cultural, la seva història i esperit filosòfic.
Aquest enxovat i força obscur carreró va esdevenir en certa mesura un Philosopenweg metafòric que -similarment al real que contemplava enlairar-se a l'altra banda de la riba del Neckar- em projectava cap a territoris elevats, misteriosos i fascinants.

