ACTIVITAT INSTITUCIONAL SUSCEPTIBLE DE SER RECONEGUDA COM A CRÈDITS OPTATIUS DEL GRAU DE FILOSOFIA, UB.
FITXA DE L’ACTIVITAT- 1 er Semestre 2018-2019
PROMOGUDA PER Dr. Gonçal Mayos
PERSONES RESPONSABLES Dr. G. Mayos, Dr. Borja Muntadas, Luis Felipe Oyarzún, Cristian Ruiz, Isabel Hidalgo i Silvia Rodriguez.
HORES D’ACTIVITATS PRESENCIALS 32
HORES DE DEDICACIÓ DE L’ESTUDIANT 75
Crèdits ECTS 3
DATES D’IMPARTICIÓ Els divendres de 18 a 21 hores del 28 de setembre 2018 al 21 de desembre 2018 Preu
PROGRAMA:
Blocs temàtics.1.-Subjetivitat
-La situació tecnològica de la vida humana: Stiegler i el mite de Prometeu.
-De la tècnica a lo tecnològic: Heidegger, Simondon i l’época de la tècnica.
-¿Qué es allò digital? Stiegler, Berardi y l’irrupció del eixam.
-La transformació del saber en la era digital. ¿Es posible encara la crítica? Baudrillard, el nihilisme de la transparència i la societat del coneixement.
-Inteligència delegada, vides smart y el mite de Silicon Valley: Eric Sadin i el control algorítmic de la vida.
-Memòria sense temps: Big Data vs Memòria com duració.
-Del proletariat al cognitariat: Gonçal Mayos y el nou estatut del treball.
-L’indústria cultural o la proletarizació de la imaginació: Adorno i Horkheimer.
-La vergonya prometeica: Günther Anders i l’obsolescència de l’home.
2.-Corporalitat
-Mutació de la sensibilitat. Franco Berardi i el tránsit d’allò conjuntiu a allò conectiu.
-De la captura del cos a la captura de l’ànima (Moulnier Bautang)
-Les tres eres de l’imatge: José Luis Brea i la cuestió del temps a la era digital.
-Benjamin, la reproductibilitat tècnica i la pobresa de l’experiència.
-L’Altre darrera de la pantalla: política i transgressió de alló Real. Slavoj Zizek
-Imaginació digital (Postfotografia). El nou estatut de la ficció. Rancière, Fontcuberta, Flusser.
-Radicants i postproductors: Borriaud, subjetivitats i estètica relacional.
3.-Vida política
-La cultura Queer. Repensar l’estatut d’alló humà. Judith Butler
-La transformació del subjecte polític: l’antiessencialisme de Laclau
-Politització de la vida cotidiana: Debord i els situacionistes.
-¿Noves maneres de sobiranía? De l’autonomía del subjecte al desmontatge de l’americanització del món.
-De la societat de l’informació a la societat de l’incultura: Gonçal Mayos
-Recuperació d’allò polític, de l’Estat d’excepció permanent al solucionisme. (Chantal Mouffe)
-Rancière i la política de les imatges.
-Emancipació democrática ¿O tecnològica? Darrera de la descentralització del poder polític. (Capella, Habermas, Riechmann).
Metodologia i activitats formatives
L’assignatura es desenvoluparà a partir d'una exposició teòrica per part dels professors i un debat critic posterior de tot el grup classe. Prèviament els professors indicaran els texos bàsics que es tractaran en les sessions.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Els participants hauran de triar un dels temes tractats al llarg del curs i desenvolupar un assaig entre 1600 i 2000 paraules. Dins d'equest hauran d'emprar-se, com a mínim, quatre-centes paraules de valoració personal.
Fonts d'informació bàsica:
Adorno, Theodor W. y Horkheimer, Max, Dialéctica de la ilustración, Trotta, Madrid, 2016.
Anders, Günter, La obsolescencia del hombre I. Sobre el alma en la época de la segunda revolución industrial, Pre-TEXTOS, Valencia, 2011.
Baudrillard, Jean. Las estrategias fatales, Anagrama, Barcelona, 2000.
Benasayag, Miguel y Schmit, Gérard, Las pasiones tristes. Sufrimiento psíquico y crisis, Siglo XXI, Buenos Aires, 2011.
Benjamin, Walter. La dialéctica en suspenso: fragmentos sobre la Historia, Arcis-Lom, Santiago de Chile, 2002.
Berardi, Franco, La fábrica de la infelicidad, Traficantes de Sueños, Madrid, 2003.
Berardi, Franco, La fenomenología del fin, Caja Negra, Buenos Aires, 2017.
Brea, José Luis, El tercer umbral, Editorial Cendeac, Murcia, 2008.
Brea, José Luis, Las tres eres de la imagen, Akal, Madrid, 2010.
Capella, Joan Ramon. Los ciudadanos siervos. Madrid, Trotta, 2003.
Cardon, Dominique, Con qué sueñan los algoritmos. Nuestra vida en tiempos del big data, Dado ediciones, Madrid: 2018.
Deleuze, Gilles. La imagen-movimiento. Estudios sobre cine 1, Paidós, Barcelona, 1984.
Deleuze, Gilles. La imagen-tiempo. Estudios sobre cine 2, Paidós, Barcelona, 1987.
Esquirol, Josep-María, Los filósofos contemporaneos y la técnica, Gedisa, Barcelona, 2011.
Esquirol, Josep-María. El respirar de los días, Paidós, Barcelona, 2009.
Habermas, Jürgen. Facticidad y validez, Trotta, Barcelona, 1998.
Han, Byung-Chul. El aroma del tiempo, Herder, Barcelona, 2014.
Han, Byung-Chul. En el enjambre, Herder, Barcelona, 2014.
Heidegger, Martin. Filosofía, ciencia y Técnica, Universitaria, Santiago de Chile, 2007.
Heidegger, Martin. Ser y Tiempo, Universitaria, Santiago de Chile, 2016.
Lyotard, Jean-François., La condición postmoderna, Cátedra, Madrid, 2006.
Mayos, Gonçal. Homo Obsoletus. Precariedad y desempoderamiento en la turboglobalización, Lingkua, Barcelona, 2016
Mayos, Gonçal, La sociedad de la incultura, en Mayos, Gonçal y Brey, Antoni (eds.), La sociedad de la ignorancia, Peninsula, Barcelona, 2011, pp 167-217.
Mouffe, Chantal, La Paradoja Democrática, Gedisa, Madrid, 2012.
Muntadas, Borja. Inmediatez. Capitalismo y vidas aceleradas, Chiado Editorial, Lisboa, 2016.
Laclau, Ernesto; Mouffe, Chantal. Hegemonía y Estrategia Socialista: Hacia una radicalización de la democracia, Siglo XXI, Buenos Aires, 2015.
Sadin, Eric, La humanidad aumentada, Caja Negra, Buenos Aires, 2017.
Simondon, Gilbert, El modo de existencia de los objetos técnicos, Prometeo, Buenos Aires, 2008
Simondon, Gilbert, La individuación, Cactus, Buenos Aires, 2015
Simondon, Gilbert, Sobre la técnica, Cactus, Buenos Aires, 2017
social, Siglo XXI, Buenos Aires, 2011.
Stiegler, Bernard, La Société automatique. 1. L`Avenir du travail. Librairie Arthéme Fayard, Paris, 2015b (Automatic Society, Volumen 1. The Future of Work, Polity Press, UK, 2016).
Stiegler, Bernard, La técnica y el tiempo I. El pecado de Epimeteo, Editorial Hiru, Hondarribia, 2002.
Stiegler, Bernard, La técnica y el tiempo II. La desorientación, Editorial Hiru, Hondarribia, 2002b.
Stiegler, Bernard, La técnica y el tiempo III. El tiempo del cine y la cuestión del malestar, Editorial Hiru, Hondarribia, 2004.
Stiegler, Bernard, Lo que hace que la vida merezca ser vivida. De la farmacología, Avarigani, España, 2015.
Nietzsche, Friedrich. Así habló Zaratustra, Alianza, Madrid, 2003.
Zizek, Slavoj. Bienvenidos al desierto de lo Real, Akal, Madrid, 2005.
PROFESSORAT Dr. Gonçal Mayos, Dr. Borja Muntadas, Luis Felipe Oyarzún, Cristian Ruiz, Isabel Hidalgo i Sílvia Rodriguez
TIPUS D’AVALUACIÓ:
Opinió crítica sobre un dels temes tractats en les sessions.
Competències que es desenvolupen:
L'estudiant serà capaç d'analitzar i interpretar textos de filòsofs contemporanis, en relació al problema de les mutacions sofertes en l’era digital.
L'estudiant enfortirà la seva capacitat de dialogar i construir un discurs filosòfic consistent en el context de les problemàtiques del nostre temps.
L'estudiant serà capaç de cartografiar, des d'una mirada macrofilosófica, una ontologia del present.
L'estudiant enfortirà la seva capacitat crítica i autocrítica.
Objectius d'aprenentatge:
Analitzar els impactes que les transformacions tecnològiques estan generant en els processos de subjectivació, en les formes de la corporalitat i en la vida política.
Profunditzar en les especificitats de la revolució digital, en comparació a altres fases de la Revolució Industrial.
Problematitzar la relació entre l’ésser huma i la técnica en el seu desenvolupament modern.
Comprendre les transformacions del subjecte polític en relació a l’experiència del tiemps en el capitalisme turboglobalitzat.
Analitzar el significat de “vida intel·ligent” implícita a les utopies de la “vida smart” i el desplegament planetari de la intel·ligència artificial.
Comprendre l’abast que l’entorn digital està tenint en la sensibilitat, en l’enteniment i la imaginació.
Explorar noves maneres d’acció política en relació a les possibilitats latents del nou entorn tecnològic.
Explorar propostes filosòfiques que busquin sortir de la temporalitat de l'era global.
Contextualitzar les contribucions i alternatives que se’n deriven de les relacions entre les arts i la comunitat, per donar resposta als problemes socials emergents.
No comments:
Post a Comment