ESSÈNCIA DE L’ART

L’art és una operació cultural curiosa. És un complex i sorprenent dispositiu. Correspon a un canvi de mirada. Comporta un radical salt ontològic. Canvia màgicament l’estatus de les coses.

Avui sabem que pràcticament tot pot ser destacat, assenyalat i reconegut com a Art. Inclús si és quelcom quotidià com un paper pintat, un paisatge, alguna escena social, un producte artesanal com l’Escurabotelles o un urinari fet industrialment en sèrie (tots dos de Marcel Duchamp).

CONFIDENT: EL DISPOSITIU

Hi ha "dispositius" que són visiblement complexos i d'altres que aparentment són molt senzills. Sovint passa -però- que els que semblen més simples no ho són tant i, a més, poden tenir més impacte social, psicològic i històric del que sembla. Un d'ells ens ocupa aquí.

Reivindico aquell antic sofà a dos o més persones que s’anomenava Confident. La gent i inclús les possible parelles s’hi asseien mirant en direccions contràries i separades castament per un llarg braç en forma de “S”. 

Cal destacar que el mateix dispositiu del braç-espatller que separava els cossos entre sí en pseudocompartiments individuals, permetia fer-se confidències íntimes en públic però –alhora- sense que fos evident. 

Cadascú seia mirant vers un horitzó divers de la sala, de la festa, de la gent... Per tant s’hi podien seure desconeguts o gent que en absolut pensaven dirigir-se la paraula, perquè literalment el seu horitzó visual tenia molt poc a veure. Era per tant un dispositiu tremendament individualitzador i repressor... o potser no!