URSS: ASCENSO Y CAÍDA

En el 2017 se cumplen los 100 años de la Revolución Bolchevique que dio origen a la Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas (URSS). Así se inició lo que Eric Hobsbawm llama el “corto siglo XX”, caracterizado por el largo conflicto ideológico, económico, geoestratégico y a todos los niveles entre el comunismo o “socialismo real” y el capitalismo, liderados respectivamente por la URSS y los Estados Unidos.

RELIGIÓ: RETORN SOCIO-POLÍTIC?

La modernitat tendia a secularitzar la societat i separar Església i Estat. S'imposaven tres processos de llarga duració i gran abast respecte la religió:

1) Racionalitzar Déu convertir-lo en un principi metafísic i en un cert deisme cientificista.

2) Restringir la vivència de Déu i la religiositat a l'àmbit íntim, privat, familiar o comunitari.

2) Desviar l'impuls religiós, sagrat i d'absolut a "grans relats" secularitzats com "El Progrès", "la Revolució" o les "Ideologies". 

INTERRELACIÓN FILOSÓFICO-JURÍDICA MULTINIVEL

¿Vive hoy la humanidad turboglobalizada en un mundo crecientemente empequeñecido, hiperconectado, “aplanado”, donde todos terminan interrelacionados con todos y compartiendo tanto los riesgos como las posibilidades?

¿Experimentamos la paradoja que estamos tremendamente cerca y mutuamente dependiente los unos de los otros, pero lamentablemente sin suficientes avances jurídicos, institucionales, sociales o culturales para resolver pacíficamente los problemas surgidos de la intensa interrelación? ¿Somos ya una única humanidad por lo que respecta a los problemas y los riesgos, pero no para efectivar proyectos, propuestas y soluciones comunes?

WALKING DEAD: POLÍTICA SOCIOJURÍDICA

Conferència del catedràtic de la Universidad de Buenos Aires Ricardo Rabinovich-Berkman sobre "THE WALKING DEAD: REFLEXIONES, DESDE LOS ÁNGULOS POLÍTICO Y SOCIO-JURÍDICO". Serà el dimecres 8 de març a les 17 hores, amb presentació del prof. Gonçal Mayos, a la Facultat de Filosofia, Història i Geografia de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6). 

 

VÍDEO: ¿POR QUÉ MACROFILOSOFÍA?

Breve entrevista realizada por Hanna Slobodyan (Aracne.tv) sobre el camino de Gonçal Mayos hacia la macrofilosofía.

También sobre el análisis crítico de Mayos de la filosofía actual y del sistema universitario y educativo en general.

http://www.aracne.tv/video/gonc-al-mayos-solsona.html#/?playlistId=0&videoId=0

FILOPOLIS, EL RIZOMA FILOSÓFICO

En filosofía, como en la vida, siempre estamos en medio. Pues vida y filosofía tienen forma de rizoma. Más allá del inicio cronológico, todo vuelve a comenzar un número indefinido de veces. Unas cosas remiten a otras aunque solo sea por raices subterráneas, tan importantes como escondidas.
 
Como dice Deleuze y cita Alberto Álvarez Aura, “un rizoma no empieza ni acaba, siempre está en el medio, entre las cosas, inter-ser, intermezzo.”

Pues ciertamente la vida –incluso la reflexivo-filosófica- se inscribe entre algo que se pierde en esa inconsciencia sin memoria de la infancia y un futuro todavía sin realidad. Está entre aquel pensador que nos “tocó” por primera vez y así nos marcó inscribiéndonos –según Ortega y Gasset- en una “tradición” o “circunstancia” cultural y el devenir que nos lleva –sin que esté claro que tiene finalidad, en lugar de simplemente final- hacia algo futuro que imaginamos al principio muy lejano y lleno de maravillosos proyectos. Pero que va apareciendo progresivamente como algo más cercano y muchísimo más inquietante, impulsándonos a dar un “Sentido” a ese mientras tanto.

Direito e vulnerabilidade

O Programa de Pós-Graduação em Direito da Universidade Federal de Minas Gerais anuncia a publicação digital da Coletânea Law and vulnerability/ Derecho y vulnerabilidad / Direito e vulnerabilidade, sob a coordenação dos Professores Maria Fernanda Salcedo Repolês e Fabrício Bertini Pasquot Polido, e com o indispensável apoio da Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de Minas Gerais – FAPEMIG e Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior – CAPES.

Livro “Law and Vulnerability” – Programa de Pós-Graduação em Direito
https://www.academia.edu/31352407/Law_and_Vulnerability_Derecho_y_Vulnerabilidad_Direito_e_Vulnerabilidade?email_work_card=abstract-read-more

VULNERABILIDAD SOCIAL: TESIS MACROFILOSÓFICAS

Tesis macrofilosóficas (Mayos 2013a y 2012b) que muestran la indisociable implicación del poder, el derecho y la vulnerabilidad:   

1. Hay que distinguir los términos y conceptos: “vulnerabilidad” y “vulneración”.

2. Sintetizando, hablamos de “vulneración” cuando se pueden establecer con rigor (incluso jurídico) los agentes culpables, su intencionalidad y responsabilidad. Es el caso por ejemplo cuando alguien “vulnera” la integridad física, la dignidad humana o la libertad de expresión de alguien. Normalmente, en tales casos se puede actuar penalmente en contra de quien ha “vulnerado” esos derechos fundamentales.

IMPUTABILIDAD, PODER, DERECHO Y VULNERABILIDAD

Vivimos en una sociedad que generaliza y radicaliza la precariedad (Mayos 2013b). Ciertamente, el actual capitalismo cognitivo turboglobalizado genera nuevos tipos de vulnerabilidades sociales y personales. Además, como insinúa Antonio Madrid (2014), muchas vulnerabilidades son en realidad auténticas vulneraciones y, coincidimos con él, en que tendemos a naturalizar el daño “vulnus” padecido y que es la señal de que alguien es vulnerable.

BENET ROSSELL. L'IMAGINARI A L'ART

La màndorla és refereix a l’aura que envolta persones o coses amb cert valor sagrat i generatriu. Habitualment té forma ametllada i remet a la intersecció de dos cercles que passen pels respectius centres.

És una figura bàsica i àmpliament generalitzada present en moltes cultures des de les pintures prehistòriques fins l’actualitat. Per això Benet Rossell la va escollir com un element clau de moltes de les seves accions i obres. És un molt bon exemple d'art conceptual transversal i -inclús- inconscient.

¿CIVILIZACIÓN MÁS ALLÁ DEL LABERINTO DEL DESIERTO?

«Los bosques preceden a las civilizaciones, los desiertos las siguen». ¿Con esta frase, René de Chateaubriand preveyó la  deriva actual? ¿Es este el inexorable destino humano? ¿Será siempre así?

¿Es la desertización tan inevitable como el proceso histórico apuntado de la humanidad configurada primero como guardabosques; luego como agricultor, ganadero o jardinero; y más tarde como ingeniero, emprendedor y «cazador de oportunidades»? ¿Inevitablemente esa evolución comporta obsolescencia o —al menos— fragilización de la humanidad por el cambio constante de la turboglobali­zación actual? ¿Será la versión postmoderna del apocalipsis bíblico?

METÀFORES DE L'OBSOLESCÈNCIA

Actualment, moltes necessitats i característiques humanes se'ns "venen" com caduques i prescindibles.  Molts valors i projectes humans entren en crisi i esdevenen difícils de mantenir a llarg termini. Ens amenacen creixentment l'obsolescència i el burnout.

No obstant això, l'Homo obsoletus no és un destí indefectible.

CULTURAL IS POLITICAL: EL LLIBRE

Presentació del llibre “Cultural is Political”: Girs culturals i postcolonials el dimecres 3 de maig a les 19 hores i a l'Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6, Sala Verdaguer). Hi intervindran Ricard Gómez-Ventura, Albert Llorca, Gonçal Mayos i altres autors.

“Cultural is Political”: Girs culturals i postcolonials desenvolupa moltes de les aportacions del gir cultural esdevingut en la segona meitat del segle xx. Mostra que cultura i política no són aspectes diversos de la vida humana, ja que la cultura penetra més enllà de produccions “elevades”, fins les profunditats de la política, els valors, la cohesió social, els conflictes, les solidaritats, els interessos, la cooperació, els compromisos...

EMPODERAR PER AL PATIMENT CONTEMPORANI

El sociòleg Ulrich Beck té raó en què “Avui s’espera que els individus busquin solucions biogràfiques a contradiccions sistèmiques". Per això s'exigeix a tothom una permanent implicació personal en una complexa, esforçada i inacabable formació que respongui i anticipi les necessitats del sistema.

LLIBERTAT I AUTOEXIGÈNCIA FINS OBSOLESCÈNCIA

No és una graciosa concessió, sinó una necessitat fonamental del capitalisme postfordista i neolliberal actual, que el treballador tingui més llibertat. Per això, si no vol tenir i usar "adequadament" aquesta obligatòria llibertat, acabarà sent acomiadat!

També s’exigeix que el mateix treballador demostri –permanentment!- la necessitat de la seva contractació. Com molt gràficament apunta Bauman (2014, ¿La riqueza de unos pocos nos beneficia a todos?, Barcelona: Paidós): el capitalisme actual encara és més cruel i despietat que el fordista tradicional perquè se li exigeix al treballador inclús la tasca de demostrar al seu cap que és irreemplaçable.

ANGOIXA, PROACTIVITAT I FORMACIÓ INFINITA

El capitalisme neolliberal i turboglobalitzat ha incrementat tremendament l'angoixant competència de tots contra tots. A més sense que cap leviathan pugui garantir la el nivell de vida de la seva població ni -inclús- la invulnerabilitat econòmica de les fronteres nacionals a mig termini. Especialment amb la llarga crisi post2008 i la societat malthusiana del coneixement, imposa a tots una profunda metamorfosi en la formació, en les actituds i fins i tot en el projecte de vida a llarg termini.

CAPITALISME POSTFORDISTA: BRASIL COM EXEMPLE

El capitalisme del segle XXI és cada vegada més neolliberal, turboglobalitzat, postfordista i marcat per la "Societat del coneixement". Tot això condiciona profundament el tipus de desenvolupament econòmic, social i educatiu més adequat per a països emergents com el Brasil. Similarment a la resta de països BRICS (amb Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), Brasil és un bon exemple dels reptes i dificultats que es troben avui en el seu rapidíssim desenvolupament.

REPETINT ERRORS INDUSTRIALS EUROPEUS I COLONIALS?

Brasil -com molts països emergents- segueix els models tradicionals de modernització nacional i industrialització fordista-taylorista. Està impulsant potents polítiques d'explotació dels seus recursos naturals, d'importació i assimilació d'empreses, capitals, tecnologies i d’altres pràctiques occidentals forjades en l'últim segle. Ara bé, això provoca ingents migracions del camp a les ciutats i la generació d'enormes bosses de pobresa, tot repetint errors occidentals i d’altres èpoques del Brasil.

FORDISME: EXIGÈNCIES

El brutal salt des d'un món de base agrària i poc alfabetitzat a un altre ja postindustrial i de capitalisme cognitiu neolliberal és a l'arrel de moltes dificultats patides per grans capes desfavorides dels països BRICS. Sovint el model occidental clàssic ja no és vàlid per a contextos actuals com el brasiler, però a més, la major part de la població ha d’afrontar aquest salt sense prèvia experiència profunda de la modernització i industrialització clàssiques.  

Cal analitzar profundament les enormes contradiccions i dificultats que han d'enfrontar molta gent dels països emergents que –literalment!- han saltar-se la industrialització clàssica i passar des d'un desestructurat món rural a la turboglobalizada societat del coneixement i al capitalisme neolliberal.

POSTFORDISME COGNITIVISTA: EXIGÈNCIES

L’autocontrol disciplinat i la resta de “virtuts” que presidien la industrialització fordista han canviat profundament en la postindustrial societat del coneixement. Encara que pugui sorprendre'ns, s'ha transformat radicalment l'obrer industrial que –com hem apuntat- va ser pensat com un amorf proletari molt semblant al "home sense atributs" o "sense qualitats" (Der Mann ohne Eigenschaften) del novel·lista austríac Robert Musil (1880-1942).