Considerem el gravat més famós de Durer com un veritable i impressionant poesofema, la nostra interpretació del qual sintetitzem aquí. El descriurem amb precisió per a poder desconstruir-lo creativament.
El gravat presenta un escenari de capvespre, en clarobscur i sota les darreres llums del dia. Per això els raigs del Sol arriben gairebé horitzontals i per l'esquerra enfocant l'arcàngel en primer pla i assegut en una espècie de petit esglaó. Gairebé enlluernen alguns plecs de les seves faldilles, del braç, de l'espatlla i de l'ala esquerra en comparació als molt enfoquits de la dreta. Per això costa veure'n també la cara de l'àngel, el que té a la falda i a la mà dreta. D'aquesta manera Durer aconsegueix que refulgeixen de manera magnífica els seus ulls, que concentren tota la força del conjunt.