DOMINION: GARDENER, FARMER, TECHNOLOGIST, ENGINEER

As well as some societies are structured under the metaphor of the ‘forester', other societies have a better ‘metaphorical figure' to describe them, we are talking about the «gardener» figure. For Bauman (2007) the ‘forester' is a pre-modern model, whereas the «gardener» is already a modern model. Regarding the advanced modernity and fordist capitalism, we will describe them using the metaphorical figures of the «technologist», «the engineer» and –also- «the agriculturalist» or «the farmer».

 

Despite the fact of these societies internal diversity, modern societies share the need to dominate and ‘improve' the natural order. They coincide in the need to define an infinite progress inspired in a very secularized utopia. Consciously, the ‘gardener' –like the «technologists», «engineers» and «farmers»- wants to transform, manipulate and perfect (in accordance with strict human needs) the pre-existing wild nature. This won’t be any more ‘virgin' neither will be left its autonomous dynamics, it will always be subjected explicitly to the human will.

SOCIETATS "GUARDABOSC"

Per explicar els profunds canvis en les actituds majoritàries que ha impulsat pel capitalisme turboglobalitzat i postfordista, Bauman (2007) els compara bellament amb tres grans metàfores. 

Reflecteixen les actituds bàsiques davant el món:
- La premoderna seria propera al guardabosc.
- La pròpiament moderna al jardiner. 
- I la postmoderna cognitiva i turboglobalizada al caçador. 

FORESTER SOCIETIES

To explain the deep changes in the major attitudes boosted by the turbo globalized and post fordist capitalism, Bauman (2007) compares them beautifully with three great metaphors. They reflect the basic attitudes in front of the world:

-Pre-modern attitude would be the forester.
-Modern attitude would be the gardener. 
- And post-modern cognitive and turbo globalized attitude would be the hunter. 

Here we briefly analyse the two first ones and develop the last one in accordance with the most recent experiences.

EXEMPLES DE MACROFILOSOFIA

La filosofia avui ha de justificar el seu impacte social i també que s’ocupa d’alguna manera dels neguits reals de la gent. No és cap repte difícil, perquè la filosofia ho ha fet durant al menys 2.000 anys. Més enllà d’alguns excessos d’abstracció i elitisme, sempre ha analitzat els grans conflictes humans. Ha pensat alhora el més universal que ens preocupa a tots i –vinculat amb ell- el més concret que els situa dins de la nostra vida quotidiana.

La filosofia sempre ha aspirat a pensar els problemes més complexos i més “macro”. Per això, malgrat que pot analitzar pormenoritzadament les qüestions més “micro”, no renuncia a atrevir-se amb les dificultats més complexes i abastadores. Per això pot ser “microfilosofia” però també valentament “macrofilosofia”. I la gent li demana que no tingui por ni d’analitzar rigorosament el “micro” ni el “macro”. Totes dues coses són valuoses i –inclús- imprescindibles.

EL GUARDABOSQUES PRECAPITALISTA

Para explicar la profundidad de los cambios en las actitudes mayoritarias impulsados por el capitalismo turboglobalizado y postfordista, Bauman (2007) los ha comparado bellamente con tres grandes metáforas que reflejan las actitudes básicas ante el mundo:

- La premoderna se asemejaría al guardabosques.
- La propiamente moderna al jardinero. 
- Y la postmoderna cognitivo-turboglobalizada al cazador. 

Analicemos brevemente las dos primeras y desarrollemos la última de acuerdo con las experiencias más recientes.

SEGLE XXI: NECESSITA HEGEL O GUANYA NIETZSCHE?

Necessitem un Hegel? ¿És valuós i important Hegel pel pensament del segle XXI? Ens cal un Hegel més que altres filòsofs? O estem condemnats a ser mers epígons cada vegada més banalitzats de Nietzsche? Per què?

Ens preguntem pel valor que avui dia té Hegel per a fer filosofia i per a pensar sobre el nostre present, en el segle XXI. O si, com apunta Nietzsche, aquest tipus de filosofia ja no serà possible més i estem condemnats a desorientat microdiscurs. Malgrat l'agudesa i lucidesa de Nietzsche, reclamem la necessitat de filòsofs capaços d’emular avui dia alguna de les aportacions hegelianes fetes ja en les llunyanes primeres dècades del XIX. Inclús Nietzsche va fer quelcom similar una mica després, però els seus deixebles no semblen estar a l’altura del repte que Hegel plantejava.