SERF COM A AMO, EN L'ACTUALITAT

Com hem vist la dialèctica del Senyor i el Serf acaba duent a una subversió del punt de partida i a una Revolució que, però, no és cap simple inversió de papers. El Senyor ha de passar a viure en el món del Serf i –per tant- l’ha d’acceptar. En aquest nou món, l’Esclau és converteix en “amo” i dominador tecnològic de la naturalesa, però no en l’antic Senyor, el qual és en el fons una figura de la consciència superada, extingida.

Podem establir doncs una distinció entre Senyor i Amo que no és en Hegel. El nou Amo més que prioritzar el desig ineducat, de distinció i exclusivitat (que deia: només jo sóc subjecte!) el difereix, perllonga i potencia en una “voluntat de domini” a llarg termini. No vol matar la resta de subjectes i desigs en una lluita a vida o mort. 

Vol incorporar tots els jos -inclús potenciant-ne subjectivacions i individualisme- en un procés còsmic, cosmovisional, compartit i productiu d’astuta voluntat de domini. També defineix tota la resta com a no-jo, però sobretot com a objecte de producció, de domini tècnic, eina, dispositiu, Gestell (Heidegger), megamàquina (Mumford) i en tot cas “màquines de guerra” (Deleuze i Guattari).

Imposa l’astúcia de diferir, controlar i focalitzar aquí el desig per tal de realitzar-lo més fortament allà. Així constitueix el subjecte de la modernitat occidental: caracteritzat per una voluntat de domini tan difusa, flexible i polivalent com omnipresent. La seva “subjectivitat” s’identifica, més que per cap altre tret del caràcter o de la seva “persona”, per la persistent voluntat d’esdevenir “amo” d’un món absolutament productiu. 

Ara el “sacrifici” de la inicial renúncia al gaudi per a fer possible el treball és compensat pel més desenfrenat consum dels productes generats o inclús inventats per d’aquest mateix treball. S'està entrant en una societat molt propera al neoliberalisme.

Alhora que s’inventen necessitats inexistents, es nega radicalment qualsevol possibilitat de gaudi no productiva. Fins i tot es nega el necessari reconeixement d’altri, que era el que la dialèctica hegeliana del Senyor i el Serf mantenia de la renuncia a aquelles primigènies aspiracions a l’absolut de l’amor, la philia i l’amistat.

Precisament per aquests oblits –que es constituiran en prejudicis gairebé permanents-, la dialèctica de l’Amo i l’Esclau és molt primigènia i radical, però no és l’única opció ni tampoc inevitable. Hi ha altres opcions potser encara més radicals i bàsiques, o potser iguals en aquest aspecte però que condueixen vers d’altres direccions. 

Hegel és el culminador de l’hegemònica tradició del pathos domini, la considera l’arrel d’hominització i la base de tota cultura, subjectivació, història, societat i política. Però, ara podem veure, que no feia sinó exorcitzar i explicitar els fantasmes i pulsions més bàsiques del seu temps.

Així la dialèctica hegeliana del Senyor i del Serf esdevé un dels més profunds i sintètics models del marc mental de la modernitat occidental dominant. Per això les possibilitats que exclou són també les que exclou aquest marc. 

El nou Amo -inseparablement productiu i consumista- necessita “distreure’s” en els més banals objectes predeterminats i massius. Així alhora manté imparablement en marxa la maquinària que ha creat i oblida qualsevol altra opció existencial (fins i tot les que va contemplar en altres moments!).

La seva subjectivació l’ha dut fins aquí i a això s’ha vist reduïda. Tant és així, que no és ociós preguntar-se si el Serf no continua sent esclau, malgrat que hagi esdevingut Amo dominador, incontestat i global del nou món que ha edificat? 

Vegeu els posts:

-      DESIG I MORT A LA 'DIALÈCTICA DE L'AMO I L'ESCLAU'

-      EROS I THANATOS: CLAU DE VOLTA DE L'HUMÀ

-      EXPERIÈNCIES QUE CONSTITUEIXEN EL SUBJECTE

-      EL DESIG FA EL SENYOR; LA POR A LA MORT, EL SERF

-      EL SERF: LA CONSCIÈNCIA MÉS HOMINITZADA

-      DOMINI INSTRUMENTAL I RECONEIXEMENT

-      SERF COM A AMO, EN L'ACTUALITAT

Són una ampliació i actualització de l’article "El subjecte modern entre desig i mort" de G. Mayos publicat a Eros y Thanatos, Barcelona: La Busca Edicions, 2003, 105-126.