En l'experiència quotidiana
l’aigua -qualitativament o d’acord amb els sentits i
percepcions humanes- és definida bàsicament de forma negativa: in-colora, in-sípida,
in-odora, trans-parent... a-morfa (encara que aquesta és una característica de
tots els líquids i gasos). Macroscòpicament, l’aigua només té la forma que li
atorga el recep-tacle que la conté, que la rep.
Tant és així que, com va
demostrar el psicòleg Jean Piaget, només a partir d'una etapa determinada del
desenvolupament infantil es té noció de la conservació de la matèria i s’eviten
els errors típics dels nens en l’estadi anterior. És un experiment fàcil de
reproduir: s’agafa un gerro de vidre ple d’aigua i es vessa sobre una proveta
molt alta i prima. I es pregunta al nen si hi havia més aigua en la gerra del
principi o, ara, en la proveta. Tots els nens que encara no han desenvolupat la
noció de conservació de la matèria, afirmen que hi ha més aigua en la proveta,
malgrat que han vist que s’ha omplert només de la gerra. L’experiment es pot
repetir, retornant l’aigua de la proveta al gerro, començant de nou i mantenen
la seva opinió.
