Gonçal Mayos PUBLICATIONS, Books, Articles...

Gonçal Mayos PUBLICATIONS

Total Pageviews

May 5, 2019

CIUDAD, LIBERTAD, SALUD Y DESARROLLO


Hay una fórmula tardomedieval europea que decía que “el aire de la ciudad libera”. Era por las leyes y decretos que concedían libertad de movimiento a los siervos de la gleba que conseguían llegar a ciertas ciudades. 

Así los siervos podían librarse de estar vinculados a la tierra toda la vida por los llamados “malos usos feudales”. Pues tenían que trabajarla como aparceros y no la podían abandonar sin permiso expreso de sus señores. 

Esa “liberación” la daban las significativamente llamadas “villasfrancas” o “ciudades libres”, que poco a poco iban surgiendo en la Europa occidental y central. Es significativo que a finales de la Edad Media, las ciudades fueran los núcleos de una vida política más libre, aunque -como veremos- no siempre era más sana higiénicamente.

Apr 23, 2019

Violaciones de derechos humanos, poder y estado

Dos presentaciones-debate del libro:
Violaciones de derechos humanos, poder y estado, coordinado por los profs. André L. F. Dias (coord. Polos de Cidadania, UFMG) y  Gonçal Mayos (UB). Vegeu el post: MACROFILOSOFÍA DEL CONFLICTO: DAMNIFICADOS LOCALES

Apr 16, 2019

CANVIAR Y RESISTIR AL PODER

El programa del XVI Coloquio macrofilosófico “Cambiar el poder y su hegemonia. Resistir en las políticas del desconcierto?” será:

Presentación de Gonçal Mayos “Nuevas bases del Poder y como resistirlas”

André Luiz Freitas Dias - Violencia Ética y Poder en el contexto de la minería en Minas Gerais, Brasil

Apr 9, 2019

VÍDEO: POESIA FILOSÒFICA VISUAL DE TONI PRAT




Quantes vegades reproduïm el que odiem? El poema visual ens sorprèn malgrat que és bastant habitual, perquè reflecteix una profunda paradoxa. Sovint no podem sinó repetir en altri allò que rebutgem en nosaltres mateixos.

Se n'adona l'ocell que -en la seva gàbia- té el seu propi ocell engabiat? Respon a algun tipus de vana revenja? Es distreu del seu engabiament? Se li fa més suportable la pròpia situació, si aconsegueix tenir algú altre empresonat? Pateix menys si pot fer patir algú altre. O és l'únic que ha vist i concep?

M. E. Escher imaginava sovint imatges fractals on es reiteraven infinitament situacions d'aquest estil. La nostra vida quotidiana està plena d'aquestes situacions paradoxals. La poesia filosòfica visual ens obliga a adonar-nos-en. 

Apr 8, 2019

MOVIMENTS SOCIO-POLÍTICS DELS 1960


Conferència i debat sobre "Vigència dels moviments socio-polítics dels anys 1960" amb Lluís Soler, sociòleg i bibliotecari, i Borja Muntadas, filòsof i economista. Presenta: Gonçal Mayos, assagista i filòsof (UB). El 27/04/2019 a les 11 hores a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès (C/ Canuda, 6 - 08002 Barcelona • Telèfon 93 343 61 21). Cicle “Liceu Maragall. Contra el Poder”.

Mar 22, 2019

WALTER BENJAMIN: SOMNIS I MALSONS

En carta a Scholem del 1934, Benjamin confessa tenir malsons que formen tot un estol de restes de la brutal realitat amagada del nazisme. Malgrat que els narra als amics, dubta d'escriure’ls per a evitar legitimar, dignificar o banalitzar la terrible repressió nazi que els causava. 

L'escriptura pot magnificar o racionalitzar el que hom vol denunciar ja que -com avisava Plató- inevitablement escapa al control de l'emissor. Walter Benjamin ho tem especialment perquè la interpreta com una màquina de lluita per a comprendre la cultura i canviar la societat. 

Per això en tot moment evita escriure banalment i banalitzadora. El postromàntic Benjamin evita la morbositat (que sovint és una manera d'edulcorar o naturalitzar el que es narra) perquè sol desvirtuar l'arma intel.lectual més potent que havia estat calibrant i millorant tota la vida: l'art d'escriure. 

Mar 11, 2019

Vídeo: diferència sexual i poder


Vegeu el vídeo de la conferencia sobre "Diferència sexual i poder" de Begonya Saez Tajafuerce (professora de Filosofia UAB), amb presentació de Gonçal Mayos -president del Liceu Maragall-, en homenatge a la jornada del 8-3 en favor del reconeixement ple de les dones. Fou el dissabte 16/03/2019 a les 11 hores a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès.



Feb 18, 2019

RELIGIÓN HOY: DE LA MUERTE A LA REVANCHA


Al igual que la “muerte de Dios” popularizada por Nietzsche es una metáfora sugestiva pero que no ha de tomarse al pie de la letra, también lo es la “revancha de Dios” famosa a partir del libro homónimo del politólogo Gilles Kepel. 

De hecho ambas metáforas tienen más que ver con los humanos que propiamente con la divinidad, ya que (como decía el propio Nietzsche) es la humanidad -en un momento de su desenvolvimiento histórico- la que ha “matado” o ha dejado morir en sí misma la religiosidad y la presencia de Dios.

Feb 12, 2019

VÍDEO: PARADOXES ARTÍSTIQUES DEL SEGLE XX


Vídeo de la conferència “Arts del segle XX: paradoxes” de Miquel Pérez Mas (historiador de l’art, U. Vic) al Canal Youtube de l'Ateneu Barcelonès. Presenta Gonçal Mayos (professor de filosofia, UB) amb la presència i comentaris del poeta visual i filosòfic Toni Prat.

Vídeo: M. Pérez Mas, G. Mayos i Toni Prat


Feb 2, 2019

S'han acabat els herois?


CICLE DE CINEFÒRUM: HEROIS I HEROÏNES EXPLICATS PER LA FILOSOFIA


Els del CLUB DE L’EXPERIÈNCIA hem organitzat el darrer cicle de cinefòrum d’aquest curs, en el que 3 filòsofes i 3 filòsofs de la UB han triat, i s’han brindat analitzar, 6 pel·lícules que, com gairebé tota pel·lícula, té un protagonista que el considerem heroi, o heroïna. Amb la col·laboració desinteressada del professor Gonçal Mayos, hem volgut saber com ho interpreta la Filosofia.

Jan 25, 2019

INTERDISCIPLINAR


La interdisciplinariedad se impone cada vez más. Parece que nos acercamos a un mundo y unas instituciones académicas cada vez más postdisciplinares.

La hiperespecialización ha dado grandes éxitos pero -al menos desde los años 1980- parecen disminuir sus rendimientos cognitivos e incluso económico-productivos. Por eso los investigadores y las instituciones académico-gubernamentales vuelven su atención cada vez más a perspectivas inter, multi y polidisciplinares.

Aumentan los estudios transversales, que superan las muchas veces artificiales fronteras disciplinares, para así facilitar que los distintos saberes se potencien mutuamente y se enriquezca la perspectiva global. Así mejora la resolución de los verdaderos problemas humanos (p.e. el cambio climático) que se caracterizan por su complejidad y tener importantísimas consecuencias en ámbitos científicos a veces muy lejanos y poco acostumbrados a dialogar entre sí. 

Jan 15, 2019

METAFÒRICA DE L'AIGUA


Eduardo Chillida "Elogi de l'aigua" (1987, Barcelona)
Entenem per metafòrica de l’aigua (seguint el filòsof alemany Hans Blumenberg) no una metàfora més o menys concreta, sinó tot un conjunt de metàfores relacionades entre si i que així defineixen tot un complex camp de sentit al voltant d'un nucli: l'aigua. 

Comencem per la dita popular que sentència “El més clar, l’aigua” tot suggerint la “trivialitat” d'aquesta temàtica que, però i precisament per la seva aparent "claredat", amaga una enorme i inesperada dificultat. Perquè pensar i parlar de l’aigua planteja sorprenents reptes.

ECOLOGIA, PSICOANÀLISI I RETORN A LA COSA

Naturalment no ha esdevingut total la tendència a oblidar el poder vital i el misteri generatriu de l’aigua, per a fascinar-se en exclusiva pel poder humà capaç d’aprofitar-se’n de la seva potència cinètica. L’aigua conserva en ella mateixa i per a molts el seu gran poder com sovint ens ho recorden els tsunamis de l’Índic i els huracans del Carib. Inclús retornen els esforços humans per aprofundir en el seu misteri, copsar tota la seva riquesa i fer-se paga de la seva necessària omnipresència.
 
Breument ens referirem a tres importants tendències filosòfiques contemporànies que ho exemplifiquen: 
 
Ecologisme: aigua per a tots, però no per a qualsevol cosa
D’una banda, el pensament ecològic actual, del que pràcticament no parlaré perquè tothom el tenim en la ment. En tot cas recordar-ne algunes idees en relació a la nostra temàtica: L’incessant cicle de la vida és inseparable del no menys incessant cicle de l’aigua. Els elements vitals per més pròdigs, estesos i omnipresents que siguin –com és el cas de l’aigua- poden escassejar i cal evitar malbaratar-los.

AIGUA SOTA URBANITZACIÓ, INDUSTRIALITZACIÓ, FOC I ACER

 
Amb la urbanització i en la mesura que els humans esdevenien urbanites, l’aigua va passar a ser una disponibilitat més dels ciutadans i, oferir aigua potable, va esdevenir una tasca política i un servei públic. ¿I qui pot encara adorar el que se li serveix com una oferta o una disponibilitat pública?
 
En la mítica elecció del déu patri de la ciutat d’Atenes veiem un exemple d’un complex procés de substitució de cultes (del que només n’apuntem algun aspecte, segurament no el més central), que comporta la progressiva disminució de la importància i presència simbòliques de l’aigua -entre altres coses-. Com és sabut, l’elecció del déu patri d’Atenes es va dirimir entre Posidó (el déu del mar, al que la ciutat li devia pràcticament tot el seu esplendor car Atenes era una talasocràcia) i Atenea (deessa tant guerrera com sàviament astuta).
 
Diu la llegenda que els dos déus van pactar que cada un oferiria un regal a la polis i deixarien que aquesta escollís entre ells[1]. En el moment d’oferir els seus presents a la polis, Posidó va colpejar amb el seu trident el terra i fa ver brollar una font. Lamentablement era d’aigua salada, com astutament havia previst Atenea que l'havia animat. En canvi aquesta va oferir com a regal la primera olivera domesticada i productiva. Naturalment, va ser escollida Atenea.

AIGUA PODEROSA CONTRA PODER HIDRÀULIC

El simbolisme i l’imaginari col.lectiu va conceptualitzar l’aigua com a poderosa, màgica, senyora generatriu de tota riquesa i vida, alhora que també senyora capritxosa de la mort (tant per negar-se com per donar-se en excés). Fou mentre la humanitat va viure en un món on misteriosament l’aigua queia benèfica o cruel del cel, misteriosament brollava o deixava de brollar de la terra, corria misteriosament i poderosa pels rius, o formava una perillosa immensitat oceànica misteriosament sense fi.

MITJANCERA, GENERATRIU, CORRUPTORA I MORTAL

La mítica, metaforologia i simbòlica de l’aigua (més que no –repetim- de les mils aigües que fan pensar) en resulta la conclusió que la tradició filosòfica, literària, cultural en sentit ampli i inclús popular, no es correspon a la importància de l’aigua per a la vida[1]. Segurament per la seva mateixa omnipresència, alhora que per la callada constància de la seva tasca, l’aigua acaba sent obviada i desplaçada als ulls humans per altres elements o fluids més estranys, especials, peculiars, rars...
 
Ja hem exposat l’exemple del seu desplaçament davant la sang, la bilis, la limfa i fins i tot un líquid del tot inexistent en la realitat que es va anomenar “atrabilis”, que durant mil.lenis es va considerar que marcaven els caràcters o humors humans; mentre que en va ser totalment exclosa l’aigua com a tal o com a component essencial d’aquells, malgrat ser sens dubte el líquid més important, bàsic i omnipresent[2].

DERROTA SIMBÒLICA DE L'AIGUA

En l'experiència quotidiana l’aigua -qualitativament o d’acord amb els sentits i percepcions humanes- és definida bàsicament de forma negativa: in-colora, in-sípida, in-odora, trans-parent... a-morfa (encara que aquesta és una característica de tots els líquids i gasos). Macroscòpicament, l’aigua només té la forma que li atorga el recep-tacle que la conté, que la rep.
 
Tant és així que, com va demostrar el psicòleg Jean Piaget, només a partir d'una etapa determinada del desenvolupament infantil es té noció de la conservació de la matèria i s’eviten els errors típics dels nens en l’estadi anterior. És un experiment fàcil de reproduir: s’agafa un gerro de vidre ple d’aigua i es vessa sobre una proveta molt alta i prima. I es pregunta al nen si hi havia més aigua en la gerra del principi o, ara, en la proveta. Tots els nens que encara no han desenvolupat la noció de conservació de la matèria, afirmen que hi ha més aigua en la proveta, malgrat que han vist que s’ha omplert només de la gerra. L’experiment es pot repetir, retornant l’aigua de la proveta al gerro, començant de nou i mantenen la seva opinió.

QUAN L'AIGUA ERA DIVINA


Pel seu brillant paper jugat en la prehistòria i en l’inici de la història de la filosofia, l’aigua semblava cridada a ser el símbol material i natural per antonomàsia de l’ésser. Havia de ser un concepte i una metàfora essencials en la metafísica. I precisament perquè aigua i ésser remeten a la manca d’atributs, de qualitats, de determinacions... exemplifiquen l’àmbit primigeni només gràcies al qual aquests poden aparèixer, són el seu substrat necessari (hypokeimenon, deien els grecs).
D’aquesta manera l’aigua es presentava com a principi material de l’ésser, esdevenia la substància de la vida o, al menys, el seu si matern i originari. Conceptualment, ésser i aigua coincideixen metafòricament en significar la proto-determinació, alhora la primera i incipient determinació, i també la més darrera i conclusiva.

Jan 9, 2019

Causas y consecuencias de las políticas del desconcierto


El XV Coloquio Macrofilosófico analizará y debatirá las “Causas y consecuencias de las políticas del desconcierto”. Habrá un debate libre moderado por G. Mayos a partir de las siguientes ponencias:

- “Principales causas y consecuencias de las actuales políticas del desconcierto” de Gonçal Mayos (UB).



- "Gobiernos civiles y el desconcierto de la condición humana: la sociedad global del 1%" de Wellington Migliari (UB).

- “Politización de la vida. El círculo de la existencia” de Borja Muntadas (La Salle, UB).

- "Vamos liberar Brasil de lo políticamente correcto" de Paulo Celso Da Silva (U. Sorocaba).

- “Brasil: trayectoria del eterno país del futuro hacia un futuro sombrío” de Alexander Walmott (U. Federal Uberlandia).
 
Las ponencias y debate conjunto se harán el viernes 11-1-2019 al Seminari María Zambrano de la Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6, 4t pis) de 16 a 20h 30’.
 
 
Ver también el post: POLÍTICAS DEL DESCONCIERTO

 
 
 

Jan 5, 2019

El Brasil de Bolsonaro

Tertúl.lia lliure i oberta Debats macrofilosòfics sobre "El Brasil de Bolsonaro: sota la mirada del món i la població dividida"
 
Amb Alexandre Walmott, professor de Dret (UFU, Brasil); Paulo C. Silva, professor de filosofia (U. Sorocaba, Brasil), Wellington Migliari, Doctor en dret UB, i la moderació de Gonçal Mayos, professor de filosofia UB.
 

Data: 08/01/2019 - 16:00 Sala: Sala Pompeu Fabra (Ateneu Barcelonès, C/ Canuda, 6 - 08002 Barcelona • Telèfon 93 343 61 21 Fax 93 317 15 25)