SALTAR CAP L’ÉSSER I LA VIDA

Fresc del saltador (sarcòfag del 470 a.C. trobat a Paestum)

El salt més abismal i terrible –la mort- comporta immergir-se finalment en l’ésser i la vida més veritable? 

Llavors hom es submergeix a l’abisme -com diu Teresa d’Ávila- perquè “tan alta vida espero, que muero porque no muero”? 

La mort és aigua acollidora, curadora dels dolors terrenals i el medi on hom pot gaudir d’una “Ex-sistència” (deia Heidegger) que fins aquell moment havia estat impossible, degradada, tergiversada, sense essència ni Eidos (Plató).

La mort i la seva acceptació no és cap voler que va en contra del propi ésser, del propi conatus, del “nascut amb nosaltres”, dins del qual hem nascut i –se suposa- que hem de morir.

Paestum

No és un suïcidi ni inclús una mort completa. És un nou naixement i hom esdevé un “renascut”. És el moment de la veritat, de “l’experiència” i del “coneixement”, perquè revela el que hom és veritablement i –alhora- el que li és destinat.

Hom esdevé llavors “gnòstic”, “coneixedor”, “savi” i no –simplement- amant del saber, filòsof. És un nivell superior i més radical de la voluntat de veritat, ja que la voluntat del “saltador gnòstic” el reconcilia amb el propi ésser i l’hi retorna. 

Així ho pensa de maneres subtilment diverses una complexa tradició que va des dels dionissíacs, platònics, gnòstics i místics com la Germana Katrei fins Schopenhauer o Heidegger. 

És el trànsit a través d’una aparent mort o de l’experiència del no-res que allibera de la “presó” del cos. Hom submergeix el veritable ésser anímic -l’ànima- en la veritat, en el coneixement, en els valors superiors i en la vida eterna. 

És un salt de la “criatura” cap a si mateixa, paradoxalment interioritzant-se través del més transcendent, altre, abismal i “Creador”. Hom finalment arriba a ser allò pel que havia estat creat; el contrari del manament nietzscheà “arriba a ésser el que ets!”

És el sentit gnòstic de la famosa pintura del Fresc del saltador que es troba en un sarcòfag del 470 a.C. trobat en una necròpoli propera als 3 temples dòrics de Paestum al sud de Nàpols a l'antiga Magna Grècia.

Paestum

Vegeu les Poesofies:
    - SALTAR CAP L’ÉSSER I LA VIDA
    - POESOFÍA Y URGENCIA FILOSÓFICA

    - SALTAR FORA DEL PROPI ÉSSER

    - ELS JOCS, LES REGLES I LA VIDA
    - AMOR I MONSTRE: ENTRE DIFERÈNCIA I SIMILITUD   
    - LA GUILLOTINA DE LA CONFESSIÓ

    - MERCADERIA MENTAL

    - OMBRA DE L’ÉSSER

    - MIRADA EMMORDASSADA

    - URNA TRINXADORA DE VOTS

    - CONFIDENT: EL DISPOSITIU

    - PORTA D'OBERTURA DOBLE?

    - MEMÒRIA DE FORMA O RECUPERACIÓ DE LA PRÒPIA CONFIGURACIÓ
    - POESOFEMES - POEMES VISUALS 

    - LES FOTOS TAQUEN, ELS SIGNES EMBRUTEN 

    - VÍDEO: POESIA FILOSÒFICA VISUAL DE TONI PRAT     

    - BIG DATA I PETJADA DIGITAL
    - TEOLOGIES DEL BLAT, PANÍS I ARRÒS
    - TEOLOGÍAS DEL TRIGO, DEL MAIZ, DEL ARROZ
    - TEOLOGIAS DE TRIGO, MILHO, ARROZ

Fresc del saltador en un sarcòfag del 470 a.C. trobat a Paestum (Itàlia)