Per a la humanitat la
cultura forma part de la condició o la natura humana. Som culturals per naturalesa,
per evolució natural, darwiniana i -alhora- biològico-cultural.
És exactament igual a com -per las castors- és natural fer presses i embassaments per a protegir les seves cases i emmagatzemar aliments. És una qüestió més de grau, quantitat i complexitat que no de quelcom absolutament divers. Inclús potser no és gaire diferent a com per a una
girafa és natural tenir el coll tan alt.
Amb aquesta idea estem superant una antiga
tendència antropocèntrica que volia distingir radicalment la humanitat de la resta d'animals. En una dicotomia totalment escindida, als animals (i al nostre cos, passions, emocions, impulsos...) els atorgava “naturalesa” i al que es considerava específicament humà: raó, intel.lecte, ànima, esperit,
societat, cultura...
